Islàndia dia 3

ISLÀNDIA – DIA 3

Avui hem anat a visitar l’escola Saemundarskóli a les afores de Reykjavik. El lema d’aquesta escola és Joy, Respect & Cooperation i la veritat és que tots aquests eren visibles.

L’escola és molt nova i moderna amb unes facilitats que feien molta enveja. L’edifici es va construir l’any 2004 i avui dia compta amb 496 alumnes i 75 professors.

L’equip docent ha elaborat el seu propi sistema d’avaluació després de la reforma del currículum (el canvi de qualificacions de 1-10 a A-D). Els professors utilitzen una metàfora molt visual perquè els nins entenguin què és el que hauria de suposar el seu aprenentatge. Comparen el procés d’aprenentatge amb habilitats que tenen els nins per anar amb bicicleta. El que seria capaç de botar amb la bici de roca a roca es mereixeria una A (ens han explicat que hi ha molt poqueta gent que arriba a la nota màxima), el que sap anar molt bé, ràpid i mai cau tendria una B (la majoria dels nins aspiren a tenir el B), el que de vegades cau seria C i el que no sap anar amb bici una D. Igual que a l’escola d’ahir, ens han explicat que no solen donar una D i en cas de posar-la, haurien d’explicar les coses que l’alumne sí que sap fer, perquè no hi ha cap nin que no sàpiga fer res. La seva filosofia d’avaluació es basa en avaluació positiva i motivadora, utilitzen els conceptes de Carol Dweck (Ted Talk: The power of “yet”) i Shirley Clarke (Assessment for Learning – per exemple, ús de color rosa per destacar punts forts d’una redacció i verd per parts que s’haurien de millorar).

 

Altres aspectes que juguen un paper important és l’ensenyament a l’exterior (outdoor education) per crearconnexions amb la naturalesa (sobre tot a nivell de primària, els nins passen 2 hores a l’exterior cada setmana) i els tallers pràctics com a part del currículum (classes de cuina, cosir, taller de tecnologia, plàstica…).

Pel que fa a l’ús de les TIC avui, igual que ahir, hem pogut veure que la tecnologia i les aplicacions són pràcticament inexistents. L’escola ha comprat Ipads pels petits i ChromeBooks per als de secundària però els utilitzen quasi exclusivament per fer recerca i GoogleClassroom.

El que més ens ha cridat l’atenció és l’autonomia que tenen els alumnes. Els nins poden triar pràcticament tot: entre ordinador o llibre, fer treball a mà o amb ordinador, fer un examen o una tasca com pel·lícula o un treball… Ens han explicat que tot va en relació fins a on volen arribar. Si un nin aspira a tenir una A o una B (o sigui vol aprendre a anar amb la bicicleta com un expert) probablement voldran fer un examen al final de l’avaluació i treballaran més que un altre que està conforme amb una C. A més a més entenen, que el més important no és COM aprenen, sinó QUÈ aprenen.

Igual que a l’escola d’ahir, també aquí es dóna molta importància a la part artística i per això, cada divendres s’organitza un espectacle de teatre, dansa o cant. Cada divendres li toca a un curs i tenen  2 setmanes de preparar-ho – per això utilitzen el temps de les classes i l’espectacle es fa a la darrera hora abans de partir cap a cases.

Hem assistit a classe d’anglès que era una classe súper tradicional i en realitat bastant avorrida. El alumnes d’edat de 3r ESO han llegit un text del seu llibre i a continuació han visualitzat un vídeo relacionat amb el text. La professora intentava fer qualque pregunta però els alumnes eren molt poc participatius però el seu comportament era exemplar durant tota la sessió. Al final han començat a fer activitats de comprensió lectora fotocopiades del llibre.

A socials els alumnes treballaven en grups en un projecte sobre les energies renovables. Es tractava de fer recerca i cada alumne feia una part del treball. Durant aquesta classe es podia sentir més renou, els alumnes podien escoltar música i aixecar-se en qualsevol moment. Malgrat això, l’ambient de feina era molt agradable i relaxat.

Al final del dia, els professors ens han explicat que la feina de docent no està molt ben valorada per la societat, els sous estan per davall la mitjana i en general falten recursos humans. No obstant, pareix que darrerament el tema va millorant a poc a poc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *