CRITICA PASSENGER

En un futur proper, la Humanitat es veu capacitada per abandonar el planeta Terra, superpoblat i sobrevalorat, a la recerca de nous entorns habitables. Aquest viatge suposa un llarg recorregut per l’espai d’una durada de 120 anys que els colons han de recórrer en estat de son induït en càpsules especials d’hibernació.

La nau Avalon, pilotada de forma automàtica i proveïda de les últimes tecnologies de autoreparació, és una nau espacial gegant que viatja a Homestead II, un llunyà planeta, i transporta a 5000 persones i 258 tripulants en el seu interior

Els problemes comencen quan, a causa d’una avaria en les càmeres de somni, un passatger desperta de la seva hibernació 90 anys abans d’arribar al seu destí. Desesperat al comprovar que no pot tornar a la seva càpsula, Jim Preston, un jove mecànic, comença a desesperar davant la perspectiva d’envellir i morir absolutament sol.

Després d’un any d’aïllament, Jim intenta suïcidar-se per acabar amb la seva solitud. Abans de llançar a l’espai, troba la criocabina d’Aurora Lane. En mirar el seu perfil a la llista de passatgers, s’enamora d’ella i lluita contra la immoralitat de despertar-la perquè li faci companyia.

Desesperat per morir i envellir sol, Jim finalment desperta manualment a Aurora. Inicialment li menteix dient-li que havia despertat per un error en la seva criocabina. Aurora, desesperada per la idea d’envellir i morir a la nau, intenta tornar a ficar-se en hibernació sense èxit. Al final accepta la seva situació i comença a escriure un llibre sobre les seves experiències. Jim i Aurora tenen una cita i acaben enamorant-se.

Els dos acaben acceptant el seu desti i acaben mantenint una vida feliç dins de la nau

Però tot canvia just en el moment en què la immensa nau comença a acumular una sèrie de fallades en cascada. Els problemes tècnics de la nau Avalon comencen al mateix temps que diverses confessions dels protagonistes cosa que fa canviar completament el guió de la història i on comença la veritable aventura.

 

OPINIÓ PERSONAL

A jo personalment aquesta pel·lícula em va entretindre, però no ha estat ni d’aprop la meva pel·lícula preferida però està molt bé per passar una horabaixa.

 

A favor:

 

El que més m’ha agradat de la pel·lícula són els actors Chris Pratt i Jennifer Lawrence que trob que ho varen fer genial i crec que els dos junts tenen molta química alhora d’actuar plegats.

A favor seu també hem de dir que està molt ben feta i els afectes especials són increïbles, a més a més la nau és tan realista que encara que tota la pel·lícula passi a un mateix escenari han sabut treure-li molt de partit i fer que no es faci pesada.

També m’ha agradat que plantegin el dilema moral del principi on Jim no sap si despertar a Aurora Lane per no estar tot sol, o no fer-ho però carregar ambles conseqüències d’estar tota la vida en completa soledat.

En contra:

La meva opinió és que la història no està gens bé estructurada, on han utilitzat moltíssim de temps on la història és irrellevant, però després molt poc quan la història era el més important.

I per jo el gran problema d’aquesta pel·lícula ha estat que des de bon principi veus que no té cap sentit, és a dir que tant la relació entre ells dos i els problemes que presenta la nau no té sentit. Vull dir que encara que s’hagin esforçat moltíssim en què tot pareixi el més real possible, com si nosaltres d’aquí a uns cent anys poguéssim viure la mateixa experiència, des de bon principi res de la història té sentit fent que l’espectador no arribi a connectar amb la pel·lícula.

En general és una pel·lícula que com ja he dit està bastant bé i és molt entretinguda, però tampoc és increïble ni una pel·lícula d’oscar.

 

Redactat per Aina Medina