The Martian és una pel·lícula de ciència-ficció dirigida per Ridley Scott i protagonitzada per Matt Damon. Va ser estrenada el 2015 i dura 142 minuts.

DESCRIPCIÓ:
L’any 2035, la tripulació de l’Ares III és en una missió amb l’objectiu d’enviar humans a Mart per explorar l’Acidalia Planitia, una planúria situada a Mart. Una tempesta de sorra els obliga a tornar a la Terra. Durant l’evacuació, l’astronautaMark Watney (Matt Damon) rep un impacte d’una antena i es perd en la tempesta. La tripulació el dóna per mort i marxaren sense ell.

Watney es desperta després de la tempesta. Es treu la peça de l’antena de la panxa i comença a enregistrar en vídeo el seu diari. S’adona que l’única esperança de ser rescatat és l’arribada de la tripulació de l’Ares IV, a 3,200 quilòmetres quatre anys més tard. Calculant que només té menjar per sobreviure 300 sols (uns 309 dies), Watney, que és botànic i enginyer mecànic, improvisa una collita amb sòl fertilitza.

Amb escassos subministraments, Wantney haurà d’utilitzar el seu enginy i la seva experiència per a trobar la manera de comunicar a la Terra de què segueix viu.

 

OPINIÓ PERSONAL:

El que més m’ha agradat d’aquesta pel·lícula és com el Mark Watney, el protagonista, utilitza el seu enginy i la seva capacitat imaginativa per aconseguir sobreviure tot sol a Mart i aconseguir comunicar-se amb la terra. A part, trob que és una pel·lícula molt ben feta i pareix molt realista: els colors són molt vistosos, els robots també estan molt bé, els personatges duen una vestimenta molt realista i vistosos…

Alguna cosa que no m’ha agradat de la pel·lícula, per exemple, és que trob que intenten usar massa la comèdia, i personalment, crec que no és necessària en alguna escena. Pot ser per a algunes persones hi haurà algunes escenes que els hi pareixeran un poc avorrides o pesades, però per jo no ho varen ser. Això ja és un error més científic però la gravetat de Mart és ⅓ de la terrestre, però els astronautes segueixen caminant com si fossin a la Terra.

La meva valoració seria un 8,5/10, per què encara que m’ha agradat bastant, la trob molt realista i que no et cansa, canviaria el que he comentat abans.

 

Redactat per Julià Nicolau