Sabem que els oceans s’estan escalfant i cada vegada són més àcids si continuam bombejant més i més CO2 a l’atmosfera. Però també s’enfronten a una altra amenaça de la humanitat: el plàstic. Les nostres vides modernes estan dominades per aquest material a tot arreu, des dels envasos dels aliments que menjam a la tecnologia que utilitzam cada dia. No hi ha forma d’escapar-hi. Els nostres oceans no són una excepció, i si les tendències actuals continuen, un nou informe ha revelat que el 2050, el plàstic al mar pesarà més que els peixos.

Segons el nou informe de la Fundació Ellen MacArthur, llançada en el Fòrum Econòmic Mundial a Davos aquesta setmana, un sorprenent 95% dels envasos de plàstic es perd a l’economia cada any després d’un sol ús, amb un cost estimat de 91.950.000.000.000€. Mentre que només un 5% es recicla de manera efectiva, al voltant d’un 40% està enterrat a l’abocador, i un terç de tots els plàstics produïts cada any s’obre pas en els oceans del món. Això és equivalent a abocar el contingut d’un camió d’escombraries durant un minut dins el medi marí.

Des de 1964, la producció de plàstic s’ha incrementat per un factor de 20, i en l’actualitat se situa al voltant de 311 milions de tones a l’any. S’espera que aquesta xifra es dupliqui de nou dins els propers 20 anys, i quadrupliqui el 2050, ja que els països en desenvolupament consumeixen més plàstic. Les escombraries que actualment troben el seu camí en els oceans ja té impactes nocius sobre la vida silvestre. A partir de plàstics trobats en els estómacs de les aus marines, a bosses de plàstic consumides per les tortugues i foques, o petits plàstics que no podem veure fins i tot són ingerits pels peixos que després consumim.

Però no es tracta només de la quantitat de plàstic que acaba en els oceans, també es tracta dels combustibles fòssils que es necessiten per crear les coses. En l’actualitat, la producció de plàstics utilitza al voltant del 6% del consum mundial d’oli, l’any 2050 aquesta xifra podria augmentar a 20%. Aquest informe demostra la importància de desencadenar una revolució en l’ecosistema industrial de plàstics i és un primer pas per mostrar com transformar la forma en que els plàstics es mouen a través de la nostra economia”, explica Dominic Waughray al Fòrum Econòmic Mundial.

Les solucions no són fàcils. El fet que el preu del petroli és ara tan baix vol dir que el reciclatge dels plàstics vells ara és molt més car que la producció d’altres nous. Part de la solució és pensar la manera en que fem servir els plàstics, la reducció del seu ús en l’envasat per exemple, o també reutilitzar-lo tant com poguem. Els fabricants podrien ajudar produint articles de plàstic reutilitzables. Passi el que passi, qualsevol solució comportarà un canvi important en la forma en que tots nosaltres consumim aquest producte.

Per primera vegada, científics han trobat aigua congelada a la superfície del cometa 67P/Txuriúmov-Herassimenko. Encara que ja sabíem que existia vapor d’aigua en la coma que envolta l’estel, aquesta és la primera vegada que s’ha detectat aigua al terra.

El nucli dels cometes com el 67P se sap que estàn formats principalment d’aigua, però una cosa en comú que tenen tots els cometes és la falta de gel a la superfície. Només un altre estel (Temple 1) s’ha trobat amb aquestes característiques.

Utilitzant l’espectròmetre d’imatge tèrmica d’infrarojos de la nau espacial Rosetta en òrbita (Rosetta spacecraft’s Visual Infrared Thermal Imaging Spectrometer), un equip de científics, dirigit per Ginarico Filacchione, varen examinar una àrea del cometa anomenada Imhotep. Aquí varen trobar aigua congelada oculta en zones infrarojes.

La presència d’aigua sobre cometes era coneguda en el passat, perquè veiem una gran quantitat de vapor d’aigua en la coma, però aquesta és la primera vegada que podem veure dipòsits d’aigua, així tendrem l’oportunitat de mirar l’interior del cometa i veure la composició del seu nucli.

A la regió d’Imhotep, l’aigua congelada va ser trobada en una abundància d’un 5% en el material fosc dels seus voltants. En particular, es va trobar a “parets” o cingleres, que s’estén des del terra i també a la seva base.

El cometa 67P té una òrbita de 6,44 anys al voltant del Sol. Però curiosament, Filacchione va dir que aquestes regions d’aigua congelada podien haver estat exposades en el Periheli anteriors, en canvi han estat exposades des d’aleshores.

 

 

Dues regions en Imhotep es varen trobar aigua congelada, un d’uns 100 metres d’ample i un altre d’uns 50 metres d’ample. La tècnica utilitzada per a trobar-los es recolza en la superfície que esta sent il·luminat pel sol, encara que algunes parts estàn a l’ombra, que és com l’aigua congelada es manté estable. Però és possible que hi hagi més aigua congelada, en la superfície, en altres regions més fosques com la part de la nit del cometa.

“No excluim que hi pugui haver dipòsits en la part del cometa il·luminada pel sol” va dir en Filacchione, “Pero no tenim la capacitat de detectar-les amb aquest tipus de tecnologies.”

Com es va comentar anteriorment, la importància de trobar aigua congelada és que permet als científics examinar l’interior del cometa. Aquest material es creu que està exposat durant períodes d’augment de l’activitat. Es podria permetre l’estudi de l’estructura del nucli tenguent aigua congelada tan a prop de la superfície. També podría millorar la modelització del cometa.

“Els cometes són objectes realment dinàmics“, ha afegit Filacchione. “Ens permeten comprendre millor com es va formar el Sistema Solar, ja que són restes de la formació d’aquest”.