Sunshine

Sunshine és una pel·lícula de ciència ficció que ens situa en un futur on el Sol està morint i amb ell, la humanitat. Una teoria va indicar que llançant una bomba nuclear de la mida de l’illa de Manhattan es podria reactivar el Sol. Així que es va enviar una nau anomenada Icarus I a detonar una bomba, però va fallar per raons desconegudes. 7 anys després una segona nau: Icarus II , se li va encomanar la mateixa missió, però a diferència de la seva predecessora aquesta era l’última oportunitat de salvar la humanitat, ja que la bomba va ser construïda amb tot el material fissionable restant a la Terra.
El nostre Sol és el que es coneix com una nana groga, i es troba dins de l’anomenada seqüència principal, on la seqüència principal és l’estat en que les estrelles passen la major part de la seva vida activa, generant energia mitjançant reaccions nuclears. La major part d’una estrella en aquest estat és hidrogen, que a poc a poc es va transformant en heli mitjançant reaccions nuclears de fusió que es produeixen en el nucli.

A mesura que l’hidrogen del nucli es va esgotant, aquest es contreu augmentant la seva temperatura, mentre que l’hidrogen de les capes més externes comença també a fusionar-se. Això fa que la brillantor augmenti. Veiem per tant que en lloc de disminuir la seva lluentor, com a la pel·lícula, a mesura que passi el temps en la vida real, augmentarà. Es calcula que a la nostra estrella encara li queden uns 5.000 milions d’anys d’aquesta etapa.
Finalment, quan el Sol hagi esgotat el seu “combustible”, el nucli es comprimirà per la seva pròpia gravetat, fins a esdevenir una nana blanca, un objecte extremadament dens on els àtoms no tenen espai entre ells. Per fer-vos una idea, en el cas del nostre Sol, la seva grandària al convertir-se en nana blanca seria comparable al del nostre planeta.
Aquest ja ha acabat la seva vida com a estrella i no és capaç de generar més energia, tot i que durant molt de temps irradiarà una mica de llum i calor, a causa de la seva elevada temperatura.

secuenciaprincipal

Un nucli d’estrella tarda molt, però molt de temps, en refredar-se; tant que es calcula que cap nana blanca s’ha refredat del tot en tota la història de l’univers.
A la pel·lícula, l’acció transcorre en un futur proper, i no s’ofereix cap tipus d’explicació de la sobtada disminució de brillantor del Sol, es pot dividir perfectament en dues parts: primer, l’etapa d’aventures i successos fins a arribar al Icarus I. I la segona, que ha passat a partir de la separació dels dos Icarus, on la pel·lícula comença a tenir un poc de suspens, oferint-nos a un desconegut Mark Strong (tripulant de la Icarus I) com l’ésser que ha vagat en solitari durant anys, i que creu que per estar amb Déu i parlar amb ell necessita eliminar a tota la faç humana de l’univers. Aquest ser, cremat i viu, actuarà de cinquè passatger a manera alien. I a partir d’aquí serà quan les coses es començaran a complicar pels tripulants de la Icarus II.
Aquesta darrera etapa de la pel·lícula em va sorprendre perquè no m’esperava aquest gir a la trama. Tot i així em va agradar molt perquè va donar a la pel·lícula un altre punt de vista. Em va agradar bastant la trama de la pel·lícula, tot i que al principi no estava massa segura de tot el que passava i si m’agradaria. No em va avorrir en cap moment i estava molt ben explicat. Però els aspectes que fa que el film sigui fals, és pel fet de que diu que el Sol s’està apagant i la Terra com a conseqüència gelant, quan el que està passant a dia d’avui és radicalment el contrari.

Es troba aigua congelada a la superfície del cometa 67P’s

Per primera vegada, científics han trobat aigua congelada a la superfície del cometa 67P/Txuriúmov-Herassimenko. Encara que ja sabíem que existia vapor d’aigua en la coma que envolta l’estel, aquesta és la primera vegada que s’ha detectat aigua al terra.

El nucli dels cometes com el 67P se sap que estàn formats principalment d’aigua, però una cosa en comú que tenen tots els cometes és la falta de gel a la superfície. Només un altre estel (Temple 1) s’ha trobat amb aquestes característiques.

Utilitzant l’espectròmetre d’imatge tèrmica d’infrarojos de la nau espacial Rosetta en òrbita (Rosetta spacecraft’s Visual Infrared Thermal Imaging Spectrometer), un equip de científics, dirigit per Ginarico Filacchione, varen examinar una àrea del cometa anomenada Imhotep. Aquí varen trobar aigua congelada oculta en zones infrarojes.

La presència d’aigua sobre cometes era coneguda en el passat, perquè veiem una gran quantitat de vapor d’aigua en la coma, però aquesta és la primera vegada que podem veure dipòsits d’aigua, així tendrem l’oportunitat de mirar l’interior del cometa i veure la composició del seu nucli.

A la regió d’Imhotep, l’aigua congelada va ser trobada en una abundància d’un 5% en el material fosc dels seus voltants. En particular, es va trobar a “parets” o cingleres, que s’estén des del terra i també a la seva base.

El cometa 67P té una òrbita de 6,44 anys al voltant del Sol. Però curiosament, Filacchione va dir que aquestes regions d’aigua congelada podien haver estat exposades en el Periheli anteriors, en canvi han estat exposades des d’aleshores.

 

67p

 

Dues regions en Imhotep es varen trobar aigua congelada, un d’uns 100 metres d’ample i un altre d’uns 50 metres d’ample. La tècnica utilitzada per a trobar-los es recolza en la superfície que esta sent il·luminat pel sol, encara que algunes parts estàn a l’ombra, que és com l’aigua congelada es manté estable. Però és possible que hi hagi més aigua congelada, en la superfície, en altres regions més fosques com la part de la nit del cometa.

No excluim que hi pugui haver dipòsits en la part del cometa il·luminada pel sol” va dir en Filacchione, “Pero no tenim la capacitat de detectar-les amb aquest tipus de tecnologies.”

Com es va comentar anteriorment, la importància de trobar aigua congelada és que permet als científics examinar l’interior del cometa. Aquest material es creu que està exposat durant períodes d’augment de l’activitat. Es podria permetre l’estudi de l’estructura del nucli tenguent aigua congelada tan a prop de la superfície. També podría millorar la modelització del cometa.

“Els cometes són objectes realment dinàmics“, ha afegit Filacchione. “Ens permeten comprendre millor com es va formar el Sistema Solar, ja que són restes de la formació d’aquest”.