Sabem que els oceans s’estan escalfant i cada vegada són més àcids si continuam bombejant més i més CO2 a l’atmosfera. Però també s’enfronten a una altra amenaça de la humanitat: el plàstic. Les nostres vides modernes estan dominades per aquest material a tot arreu, des dels envasos dels aliments que menjam a la tecnologia que utilitzam cada dia. No hi ha forma d’escapar-hi. Els nostres oceans no són una excepció, i si les tendències actuals continuen, un nou informe ha revelat que el 2050, el plàstic al mar pesarà més que els peixos.

Segons el nou informe de la Fundació Ellen MacArthur, llançada en el Fòrum Econòmic Mundial a Davos aquesta setmana, un sorprenent 95% dels envasos de plàstic es perd a l’economia cada any després d’un sol ús, amb un cost estimat de 91.950.000.000.000€. Mentre que només un 5% es recicla de manera efectiva, al voltant d’un 40% està enterrat a l’abocador, i un terç de tots els plàstics produïts cada any s’obre pas en els oceans del món. Això és equivalent a abocar el contingut d’un camió d’escombraries durant un minut dins el medi marí.

Des de 1964, la producció de plàstic s’ha incrementat per un factor de 20, i en l’actualitat se situa al voltant de 311 milions de tones a l’any. S’espera que aquesta xifra es dupliqui de nou dins els propers 20 anys, i quadrupliqui el 2050, ja que els països en desenvolupament consumeixen més plàstic. Les escombraries que actualment troben el seu camí en els oceans ja té impactes nocius sobre la vida silvestre. A partir de plàstics trobats en els estómacs de les aus marines, a bosses de plàstic consumides per les tortugues i foques, o petits plàstics que no podem veure fins i tot són ingerits pels peixos que després consumim.

Però no es tracta només de la quantitat de plàstic que acaba en els oceans, també es tracta dels combustibles fòssils que es necessiten per crear les coses. En l’actualitat, la producció de plàstics utilitza al voltant del 6% del consum mundial d’oli, l’any 2050 aquesta xifra podria augmentar a 20%. Aquest informe demostra la importància de desencadenar una revolució en l’ecosistema industrial de plàstics i és un primer pas per mostrar com transformar la forma en que els plàstics es mouen a través de la nostra economia”, explica Dominic Waughray al Fòrum Econòmic Mundial.

Les solucions no són fàcils. El fet que el preu del petroli és ara tan baix vol dir que el reciclatge dels plàstics vells ara és molt més car que la producció d’altres nous. Part de la solució és pensar la manera en que fem servir els plàstics, la reducció del seu ús en l’envasat per exemple, o també reutilitzar-lo tant com poguem. Els fabricants podrien ajudar produint articles de plàstic reutilitzables. Passi el que passi, qualsevol solució comportarà un canvi important en la forma en que tots nosaltres consumim aquest producte.