Les anècdotes no compten com evidències a la comunitat científica. No importa el nombre d’històries que hagis llegit de com el teu company caní et pot entendre, encara hi ha un debat entre els científics sobre si els cans poden llegir les nostres emocions. Mentrestant aquest darrer estudi no és de cap manera el darrer clau al taüt, però reforça la idea de que sí que poden.

En un article publicat a Biology Letters, investigadors de Gran Bretanya i Brasil trobaren que els cans son capaços de combinar el so i la informació visual amb la finalitat de diferenciar emocions positives i negatives en cans i humans. Mentre que la recerca prèvia ha trobat alguns animals, com alguns primats, que poden fer això amb altres membres de la mateixa espècie, els investigadors afirmen que aquesta és la primera vegada que tal capacitat s’ha demostrat a través de la barrera de les espècies.

Per arribar a aquestes conclusions, els investigadors reuniren a 17 cans adults de diverses races i al mateix temps els hi donaren dos tipus d’informacions emocionals: auditives i visuals. Aquestes consistien en un parell d’imatges de rostres humans o canins, que mostraven o bé expressions positives/divertides o bé negatives/agressives. Al mateix temps, els investigadors reproduïren un humà xerrant o un ca lladrant, de tal manera que, o bé se corresponia amb l’expressió facial de les imatges, o bé la contradeia.

És important destacar que als cans no se’ls va donar cap tipus de formació abans de fer l’experiment, i les cares eren noves, és a dir, no les coneixien. El llenguatge humà va estar amb un idioma -Portuguès brasiler- amb el qual els cans no estaven familiaritzats, per assegurar-se de que no estaven fent trampes.

Els investigadors afirmaren que la quantitat de temps gastat en mirar les imatges hauria d’informar de si els animals son capaços d’integrar els dos tipus d’informació sensorial al reconeixement de l’emoció. Aquest tipus de prova és una metodologia establerta i s’ha utilitzat a estudis amb altres animals. I com era d’esperar, el que trobaren va donar suport a la idea de que els canets estan, de fet, en sintonia amb el nostre estat d’ànim.

Els cans preferien mirar els rostres els quals la seva expressió anava acord amb la vocalització, mirant durant molt més temps aquestes imatges en comparació amb les que no coincidien. I això va ser consistent sense importar el sexe de la imatge, raça de ca, o si l’emoció era feliç o enfadada. A part, mostraren una preferència per les cares dels cans que per les humanes.

“El nostre estudi mostra que els cans tenen la capacitat d’integrar dues fonts diferents d’informació sensorial en una percepció coherent de les emocions en els éssers humans i en els cans”, digué l’autor de l’estudi, el Dr. Kun Guo de la Universitat de Lincoln en un comunicat: “Per fer això es necessita un sistema de categorització interna dels estats emocionals. Aquesta capacitat cognitiva, de moment, només s’ha evidenciat en els primats i la capacitat de fer això en totes les espècies només es veu en els ésser humans.”

Això fa que tingui sentit dir que els cans son capaços de llegir els nostres estats d’ànim – la capacitat de fer-ho ajudaria a l’establiment i manteniment de les relacions entre l’home i el seu millor amic. Però, els investigadors senyalen que els éssers humans podrien haver seleccionat la forma de domesticació. En qualsevol cas, l’estudi demostra que la capacitat pot ser més comú del que pensam i no una característica exclusivament humana.