Víctor Frankenstein


El que m’ha agradat d’aquesta pel·lícula és que predomina el procés científic que ha fet servir Víctor de crear vida a partir de la mort, a diferència de la novel·la original de Mary Shelley. Pens que és important destacar que l’època en que està basada aquesta obra és en el segle XIX, on la ciència anava avançant dia a dia gràcies a científics autodidactes com vol representar la figura del Dr. Víctor Frankenstein. Hi ha una escena a la pel·lícula on una al·lota del circ on treballava Igor li demana (sic) no tens por a desafiar l’ordre natural? i Igor li respon: Fa 20 anys les bombetes que hi ha aquí haurien estat considerades màgiques, les teves lesions al circ haurien estat letals, cada dia la ciència i la tecnologia canvien la nostra forma de viure.

El que m’ha cridat l’atenció és que el Dr. Frankenstein va un pas endavant de la comunitat científica d’aquella època. A la pel·lícula veim les cares de confusió de les persones quan Víctor els hi explica les seves idees. Podem veure en moltes ocasions que els seus pensaments, les seves especulacions, les tenim presents a la nostra societat actual. Per exemple, la fecundació in-vitro, un avanç mèdic que ja tenim assumit com a normal. Víctor els hi conta que en lloc de que la fecundació es produís a l’interior de la dona, es realitzàs a l’exterior. Aquest és un exemple molt clar de l’evolució dels avanços mèdics que vol destacar el film.

Tornant a la base científica de la història, tant la pel·lícula com el llibre original de Mary Shelley volen remarcar el poder de l’electricitat com a font de vida. S’ha de tenir en compte que l’autora va ser influenciada pels treballs de Luigi Galvani (metge, fisiòleg i físic italià), que a finals del segle XVIII va descobrir com la electricitat aplicada a la medul·la espinal d’una granota morta produïa contraccions musculars a les potes. A partir d’aquests experiments, Galvani va proposar la teoria del galvanisme.

Un altre aspecte que he pogut observar és que la pel·lícula reflecteix la realitat de la ciència en els segles passats: la investigació la feien científics que en la majoria dels casos actuaven tots sols, i amb recursos propis, a diferència de la nostra època, a on la investigació només es pot fer a partir d’equips d’investigacions i amb recursos per a la recerca.