És una sèrie d’origen nord-americà de 2 temporades emesa pel canal Syfy que mescla ciència ficció explicada des del punt de vista científic i lògic. Comença quan un grup de científics del CDC (Centres per al Control i la Prevenció de Malalties) investiga un brot viral en una estació d’investigació biològica de l’àrtic, on el germà d’Alan Farragut (el protagonista) a qui no ha vist des de fa anys degut a una discussió molt forta ha estat infectat. Una vegada allà descobriran que el virus porta conseqüències desastroses.

 

Primerament, el CDC i una veterinària especialitzada en analitzar l’acció dels virus en els animals arriben a unes instal·lacions gegants on es realitzen diversos estudis per el benestar de la humanitat. Allà troben que un grup de micos ha estat infectat per un virus misteriós i que aquests han atacat a un grup de treballadors de l’àrtic. Els cossos d’aquests han quedat destruïts per complet ja que la seva pell s’ha descompost formant una massa liquida negra molt espesa. Tot els cossos menys un, el de Peter Farragut, el germà de Alan que ha escapat misteriosament per la ventilació. A partir d’allà troben una gravació que va fer Peter on amb un gest que ell i el seu germà tenien de petits per dir “perill, escapa” l’avisa de que l’àrtic és molt perillós. Pas a pas s’aniran descobrint enigmes i personatges (bàsicament científics) que enredaran la trama o ajudaran a descobrir que el virus (anomenat Narvik) va ser dissenyat per algú amb la intenció de transformar i alterar l’ADN dels humans per donar-lis una única funció vital, contagiar i propagar el virus.

 

Això però és només un petit resum de la primera temporada ja que la segona no ha tengut molt de contingut científic però si molt de fictici, és per això que les crítiques rebudes de la segona temporada, en gran majoria han estat negatives, tant que Syfy va decidir no renovar per una tercera temporada. En canvi, les crítiques de la primera temporada han estat molt diverses, des de gent a qui li ha encantat i qui pensa que reflexa molt bé l’ambient científic d’un centre d’estudis biològics i bioquímics, fins a gent que la troba pura fantasia i ficció. Però generalment ha estat ben rebuda per els telespectadors de la comunitat científica i els “nerds” possiblement perquè el director de Helix és el mateix que el de Battlestar Galactica una serie que va captivar aquestes comunitats.

Des de el meu punt de vista Helix és una sèrie que m’ha aportat molt ja que no és el tipus de gènere que es tracta a les series i m’ha servit per conèixer un poc més el món científic, a més, algú pot pensar que es tan científica com un documental i que per tant avorrida però mescla ciència i ficció a la perfecció i amb petits tocs de comèdia o acció i misteri. Una de les coses que més m’agrada d’Helix és que utilitza música tranquil·la d’ascensor quan es produeix alguna escena inesperada, d’assassinat, de terror, d’atac, etc… I fa que contrasti d’una manera molt especial. Però el que realment m’ha agradat és aprendre coses com per exemple com es sintetitza una cura,  què és el líquid cefaloraquidi, com es posa en marxa un protocol de quarantena, vies per contagiar un virus, etc…

Però al igual que hi ha moltes coses positives també n’hi ha de negatives i la que més destaca és la poca qualitat dels guions i la ficció que de vegades és excessiva, sobretot al final quan resulta que alguns successos sense explicació acaben per ser explicats de la manera més fantasiosa possible. També hi ha molts de drames amorosos i familiars que no aporten gaire a la trama i que li donen un aspecte de telenovel·la.

Tot i així, Helix és una serie que has de veure.