Author: Josep Genovard Oliver
Interstellar
Resum
Hi ha tempestes d’arena i la civilització humana s’ha convertit en una societat agrària. Cooper, un antic pilot de la NASA, te una granja amb el seu sogre i els seus fills Tom i Murphy, la que creu que el seu dormitori està embruixat per una “fantasma” que es comunica tirant els llibres de l’estanteria.
Un dia, el “fantasma” utilitza ones gravitacionals per enviar unes coordenades binàries que Cooper anirà a cercar i hi trobarà les instal·lacions secretes de la NASA. Allà li expliquen a Cooper que s’ha obert un forat de cuc prop de Saturn i la NASA ja ha enviat a través d’ell dotze astronautes.
La NASA recluta a Cooper per pilotar una nau i rescatar els científics mentre ells treballen en una fórmula per enviar tota la població humana a un planeta amb més bones condicions.
Com a Pla B, la nau duu 5000 embrions congelats per repoblar la raça a un nou món en cas de que no resolguessin l’equació.
Cooper i 4 científics partiran amb la intenció de trobar un planeta habitable.
Aspectes científics
El físic teòric Kip Thorne va ser assessor científic de la pel·lícula, per garantir que les representacions dels forats del cuc i de la relativitat fossin tan precises com fos possible. «Per a les representacions dels forats de cuc i el forat negre», va dir, «vàrem xerrar sobre com fer-ho, i després em vaig posar a treballar en les equacions que permetien el rastreig dels raigs de llum, ja que viatjaven a través d’un forat de cuc o al voltant d’un forat negre, així que el que veus està basat en les equacions de la relativitat general d’Einstein.
Opinió
Des del meu punt de vista, Interstellar està entre les 5 millors pel·lícules que he vist mai. És bastant fictícia però, com va dir Kip Thorne, no hi ha res que sigui impossible. Per la seva duració pot parèixer molt lenta, avorrida o que dona moltes voltes al mateix tema, però, així com Gravity, per exemple, si que hem va parèixer molt lenta i avorrida, com que a I
nterstellar, degut a que entre els 5 tripulants de la nau sempre hi ha diàleg i a més, enlloc de enfocar-se sempre en els astronautes, de tan en quan canvia per mostrar la situació a la Terra on Murphy lluita per trobar l’equació que els permeti viatjar al futur. Aquest conjunt de coses, fa que no et deixi perdre l’atenció en cap moment dels 169 minuts que dura la pel·lícula.
Tràiler i pel·lícula en línia
Premeu aquí per mirar la pel·lícula gratuïtament. (Triau la opció que millor us vagi)
Per què és tan dolenta la xocolata pels cans?
És el malson de tots els propietaris d’un ca: entrar a una habitació i trobar-te el terra ple de papers de xocolatines i el teu ca jugant amb l’estomac explosiu.
Però tot i que és bastant comú saber que els cans no poden prendre xocolata, és bastant probable que no sàpigues molt be el perquè. El canal de YouTube de la Societat Americana de Química, ha publicat un vídeo recentment sobre la ciència dels cans i el seu desacord biològic amb la xocolata.
El problema es degut a una molècula anomenada teobromina.
El vídeo en anglès que teniu a continuació, ens explica que com ja hem dit abans, el cacau conté una molècula (teobromina) que és molt tòxica pels cans.
Aquesta molècula és molt semblant a la cafeïna, que bloqueja l’adenosina del nostre cervell que regula l’estat de vigília. En dosis petites, la teobromina, augmenta els batecs del cor i el flux d’oxigen i nutrients al cervell, però els cans tenen un afecte més llarg. Males noticies pel seu sistema nirviós central.
Es necessiten entre 6 i 12 hores per que comencin els símptomes d’enverinament de la teobromina: alta temperatura, diarrea, convulsions, vòmits, respiració ràpida, augment del ritme cardíac…
Per això avui en dia, es fabriquen xocolates per a cans sense aquesta molècula.
Viatge en el temps
Aquest vídeo ens mostra una possible manera de viatjar al futur, ens explica que si arribam a un 99,9% de la velocitat de la llum (ja que arribar al 100% és impossible segons les lleis de la física podríem viatjar al futur de manera que cada setmana al tren serien 100 anys fora.
El que no ens explica és que si aconseguíssim agafar aquestes velocitats extremes, la nostra massa també augmentaria, de manera que mai hi podríem arribar, almenys a la Terra. Així i tot, en un futur es podria aconseguir alguna cosa per l’estil.