Cada vegada que mirem al cel, ens quedem fascinats en veure com volen les aus. S’enlairen, volen fent cucaveles, s’eleven i es deixen caure en picat. Però com poden agafar grans velocitats i mantenir-se al cel?
Les aus es desplacen pel cel aprofitant els corrents d’aire per elevar-se i augmentar les velocitats de desplaçament. La forma de l’ala s’aproxima a una gota allargada, còncava a la part inferior i convexa a la part superior. Aquesta forma permet oposar menor resistència al medi aeri, provocant que quan passa l’aire, es generi una diferència de velocitats entre les dues cares de l’ala.
Les plomes també tenen gran importància, les que es troben inserides a l’os (primàries) de la mà són asimètriques i proporcionen la força per enlairar-se i maniobrar.
Les altres plomes (secundàries) són les responsables de retenir l’aire que serveix per elevar-se i mantenir-se al vol.
L’au més ràpida del món és el “Gallinago paraguaiae”. És una au petita que pot realitzar 
vols a grans distàncies i velocitats, sense aturar. Són capaces de viatjar 6760 Km a una velocitat mitjana de 97 Km/h.
Biòlegs de tot el món, afirmen que al tenir grans reserves de greix, són capaces de volar llargues distàncies sense aturar. Aquest greix és cremat durant el vol.
Fonts d’informació: