El paper de la dona durant la història, ha estat invisibilitzat, sobretot als àmbits científics, i encara més, en el cas de les dones negres. Malgrat que algunes poguessin tenir accés a llocs de feina a organitzacions com la NASA, les dones afroamericanes varen ser rebaixades a seccions inferiors. A partir del treball d’investigació de Margot Lee Shetterly, llibre publicat amb el mateix títol, és aquest el cas real en el qual es basa Hidden Figures, la història de Katherine Johnson, Dorothy Vaughan i Mary Jackson: tres dones afroamericanes que visqueren als Estats Units i que van treballar a la NASA durant els anys 50, just en aquesta etapa, en la que els Estats Units i l’URSS ompetiren per demostrar la seva superioritat en relació a l’exploració espacial, on les tres jugaren un paper essencial.

La carrera espacial va començar amb l’arribada dels grans ordinadors. Qualsevol projecte aeronàutic requeria l’elaboració de càlculs inacabables, que es considerava que els ingeniers no tenien temps per a resoldre. D’aquesta manera, les dones eren qui se’n carregaven de resoldre aquests càlculs extremadament precisos sense cap tipus de reconeixement. Durant molts anys, la NASA va comptar amb un departament exclusivament femení de “calculadores”.

La pel·lícula reivindica aquestes tres dones, ocultes de la carrera especial, tot i haver estat fins i tot responsables dels càlculs que van possibilitar l’expedició del 1962 que va convertir a John Glenn en el primer astronauta nord-americà en orbitar la Terra. Encara que ni es conegués el seu nom, va ser Johnson, qui va assegurar la missió calculant la trajectòria que s’havia de seguir, que va permetre que es portés a terme amb èxit. Elles tres van ser, gràcies a les seves brillants capacitats en la ciència, la clau per a les primeres missions espacials de la NASA.

Dorothy, Vaughn i Jackson van haver de lluitar i reivindicar-se no només pel fet de ser dones en la societat masclista d’aquell moment, sinó també pel seu color de pell, en una època en la qual la discriminació de la raça estava tan assumida que fins i tot existien lavabos separats. La pel·lícula explica què és el feminismeinterseccional, és a dir, la lluita pels drets de les dones tenint en compte altres aspectes, com la classe o la raça.

Crec que un missatge important de la pel·lícula és que van aconseguir els seus objectius amb esforç i constància encara que no fos fàcil per a cap d’elles, però la seva passió pel que més els hi agradava, la ciència no els hi va llevar l’esperança i va fer que, entre altres coses, a poc a poc anessin fent petites millores que van canviar la vida de moltes altres dones.

Una cosa que afegiria encara que no sigui concretament de la pel·lícula però sí del tema en general, és que crec que aquest tipus de projectes suposen un gran impacte ambiental considerable, tant per l’emissió de gasos, com pel fems espacial que originen. Actualment s’estima que existeixen unes 18.000 deixalles de satèl·lits i coets orbitant el nostre planeta.

L’únic punt que no m’agrada de la pel·lícula, és que personalment crec que encara que no es faci gens avorrida, sí que és una mica llarga i també que crec que s’ha llevat protagonisme als casos de Mery iDorothy, donant més rellevància a la vida de Katherine. Llevat d’això recoman totalment Hidden Figures, ja que tot i que sembla que tracta temes del passat, està demostrat que actualment, al mateix país on és ambientada la història als anys 50, el color de pell serveix per a que persones siguin perseguides, humiliades o torturades i on 59 milions de ciutadans han votat a un president que no només qüestiona la igualtat de condicions entre races, sinó que també és homòfob i masclista.

Igual que van fer elles, és necessari que avui en dia continuem lluitant per a aconseguir un món lliure i igualitari.