Fet per: Martí i Joan

Després de 22 anys, Jurassic Park ha reobert les seves portes amb una nova entrega de la saga, aquest cop, amb el nom de Jurassic World.Colin Trevorrow i produïda per Steven Spielberg, comença amb la creació d’una nova espècia de dinosaure per augmentar els ingressos del parc. Aquesta nova espècie ha estat modificada genèticament i dissenyada per ser més perillosa en tots els aspectes, se l’ha anomenada Indominous Rex. El problema és que aquesta nova espècie, que han creat als laboratoris de Jurassic World, és massa perillosa i per un error del personal del parc aconsegueix escapar-se del seu hàbitat. L’Indominous Rex mata tot el que veu i ho arrasa tot al seu camí, cosa que portarà molts problemes als dirigents del parc i als visitants. La pel·lícula és bona, em va agradar però igual que la majoria de grans produccions de Hollywood, crec que està enfocada clarament a ser un gran èxit per coses com els efectes especials. L’argument semblant a les pel·lícules antigues, també crec que és estirar innecessàriament un argument que ja va tenir el seu moment.

El que m’ha agradat més de la pel·lícula ha esta l’efecte de que tot i que és classificada com a ciència ficció, no es fa tan lluny de la realitat. El tema de la recuperació d’espècies extingides i la modificació d’ADN, en general, són temes tabú de la societat científica actual, ja que no es considera èticament correcta. La meva opinió és que no s’haurien de recuperar espècies ja extintes perquè si van desaparèixer va ser, o bé per una gran evolució com en el cas dels dinosaures que van sobreviure al meteorit que van evolucionar cap el que ara coneixem com a ocells, o bé, per la selecció natural. Com a mínim, des del meu punt de vista, no seria ètic alterar els processos naturals. Per altra banda, en el cas de que recuperàssim aquestes espècies, ens arriscaríem a que desestabilitzassin les cadenes alimentàries i els ecosistemes actuals. També ens arriscaríem a crear-nos un depredador perquè com es mostra a la pel·lícula, eren animals salvatges.

Si vos ha interessat l’argument aquí teniu el Tràiler de la pel·lícula i un article a la pàgina de IFLS.

Un nou instrument ha estat dissenyat recentment a l’institut de física Max Planck per observar regions properes als forats negres, és ja gairebé en funcionament, i n’esperam les seves primeres imatges per finals d’aquest any.

L’instrument s’anomena GRAVITY i ha estat instal·lat pel “European Southern Observatory’s” (ESO) al “Very Large Telescope” (VLT) a Xile. Aquest aparell, crea sobre un telescopi una lent virtual de 200 m d’amplada mitjançant la combinació de llums de diferents telescopis, a través d’un procés anomenat interferometria.

El GRAVITY serà utilitzat per estudiar els extremats camps gravitatoris que existeixen al voltant del super-massiu forat negre del centre de la nostra galàxia anomenat Sagittarius A, en concret s’observarà l’horitzó d’esdeveniments, que és el punt que si es creua la gravetat ja és tan forta que ja no en pot sortir ni la llum.

També serà utilitzat per observar l’acumulació de massa dels voltants dels forats negres super massius que és arrossegada donant voltes a aquests i que formen el disc, que podem observar a la il·lustració de la NASA.

On realment destaca l’instrument GRAVITY és en que podrà fer observacions d’uns quants minuts, que és més de cent vegades del que hem pogut observar fins ara. «El GRAVITY tendrà interferometries òptiques, que li serviran per fer observacions cap a cossos amb una lluminositat molt dèbil per dur la sensibilitat i la precisió de l’alta definició angular astronòmica a nous límits» va dir Frank Eisenhauer de l’institut de física Max Planck a Alemanya que està dirigint la construcció de l’instrument .

L’instrument ja ha pogut fer les seves primeres observacions cap al Cúmul del Trapezi i fins i tot ja ha pogut fer el seu primer descobriment ja que s’ha pogut observar que alguns dels cossos són estrelles dobles.

Aquestes primeres observacions han estat fetes amb petits telescopis de tan sols 1,8 metres. Està programat que per enguany el GRAVITY faci observacions amb telescopis de fins a 8 metres per començar a fer observacions cap al Sagittarius A.

Tot i que el GRAVITY no és l’únic instrument dissenyat recentment per observar forats negres, l’Event Horizons Telescope competirà amb el GRAVITY per donar-nos les primeres imatges del nostre forat negre super massiu.

En aquest vídeo es veu un experiment realitzat pels astronautes de l’Apol·lo 15  a la Lluna al 1971 (raó per la qual el vídeo té tan mala qualitat), que prova la teoria de Galileu Galilei que diu que si no hi ha fregament amb l’aire, dos objectes han de caure a la mateixa velocitat i per tant, han de caure a la vegada.

En aquest vídeo es veu un experiment realitzat pels astronautes de l’Apol·lo 15  a la Lluna al 1971 (raó per la qual el vídeo té tan mala qualitat), que prova la teoria de Galileu Galilei que diu que si no hi ha fregament amb l’aire, dos objectes han de caure a la mateixa velocitat i per tant, han de caure a la vegada.