Entrevistada: Carina (professora de repàs i farmacèutica)

Entrevistadores: Maria Mascaró i Maria Campins

El programa de televisió Quèquicom fa reportatges sobre física, química, biologia… És per això que he triat fer una crítica sobre el capítol que parla sobre l’aprenentatge i la memòria.

Per començar el reportatge fa un truc de màgia amb l’espectador on demostra que el nostre cervell només es fixa en el que l’interessa i que obvia la resta, això encara que pugui semblar un defecte és una eina molt útil per l’aprenentatge i la memòria.  Per explicar com funciona la memòria del cervell fan una enquesta pel carrer, on demanen “Recordes què feies un dia com avui de l’any passat?” amb això demostren que la memòria del cervell recorda el que està relacionat amb una experiència emocional. En canvi, hi ha coses que varem aprendre de petits que mai se’ns obliden. Per exemple, cançons, poemes o les taules de multiplicar.

Hi ha moltes estratègies per recordar millor, per exemple, ens ensenya que per memoritzar una llista de paraules, si ens inventem una historia o inventem una cançó, és molt més fàcil i ho recordem millor. Fins i tot fer exercici ajuda a la nostra memòria i per demostrar-ho fan un experiment amb ratolins.

La meva opinió sobre el format del programa és que està molt ben fet. La duració es d’uns 30 minuts i no es fa llarg perquè van intercalant entre experiments i demostracions amb les explicacions científiques.

En alguns aspectes on xerren els especialistes trob que donen per fet que hi ha coses que l’espectador ja sap i potser són conceptes molt científics que no tothom coneix. En canvi les explicacions que fa el presentador s’entenen molt bé, fa servir imatges i objectes per explicar-ho de manera que qualsevol persona ho pugui entendre i ho fa d’una manera lúdica. Entren en detall sobre el tema i fa interactuar a l’espectador.

En conclusió, crec que és un programa que està molt bé per aprendre més sobre l’aprenentatge i la memòria, ja que explica molts aspectes científics però ho fa de manera entretinguda perquè està dirigit a tots els públics.

 

Ens han promès un trasplantament de cap per l’any que ve, i l’investigador principal darrera el polèmic procediment no mostra senyals de revocar la seva sorprenent afirmació. Més bé el contrari, de fet, ja que el cirurgià pioner ha anunciat ara que el procediment s’ha dut a terme amb èxit a un mico.

Com ha revelat Motherboard i New Scientist, el doctor italià Sergio Canavero ha donat alguns detalls a la premsa dels progressos realitzats per ell i el seu col·laborador el doctor Xiaoping Ren de la Universitat de Xina, entre d’altres. El doctor xinès ha invertit una quantitat considerable de temps perfeccionant la tècnica en ratolins, després de realitzar el trasplantament a més de 1.000 ratolins. Els animals eren capaços de respirar i beure després de la cirurgia de 10 hores, però només vivien alguns minuts.

Ara, segons Canavero, l’equip de Ren ha aconseguit realitzar el trasplantament a un mico. Així i tot, encara que aquest fet resulti ser cert, no sembla que s’hagin aconseguit fer increments significatius des dels anys 70, quan el doctor Robert White va aconseguir exactament la mateixa gesta. Tot i que ambdós animals han sobreviscut les cirurgies, cap d’elles intentava fusionar la medul·la espinal del donant i del receptor. Encara que Ren va imitar la idea de White de refredar el cervell fins als 15ºC (5ºF) per tal de protegir els teixits nerviosos de possibles mals. Després de tallar netament la medul·la espinal, els vasos sanguinis del cap trasplantat s’uniren amb aquells del donant.

 

En aquest article explica que una universitat de Minnesota va estudiar els impactes fent un experiment on deixaven caure una gota d’aigua sobre petits trossos de vidre.

En el vídeo es fan 3 proves d’impactes, totes 3 amb una gota d’aigua i sobre la mateixa superfície, però com que canvia la velocitat de la gota, cada impacte reacciona diferent.