Avui vos ensenyarem tres experiments relacionats amb la ciència que els podeu fer a casa fàcilment.
Fet per: Mariona Bosch i Male Gallego.
Author: Mariona Bosch
Gattaca
INTRODUCCIÓ / ARGUMENT
La pel·lícula Gattaca tracta sobre una societat futura en la qual les concepcions es posen en mans de genetistes que seleccionen escrupolosament l’herència que els pares transmeten als seus fills de manera que, normalment, la majoria dels naixements es produeixin per fecundació in vitro.
El protagonista de la pel·lícula (Vincent) és un dels darrers nins concebuts de forma natural, però neix amb una deficiència cardíaca per la qual no li atorguen més de 30 anys de vida. És un no-vàlid, és a dir que està condemnat a ocupar els llocs menys grats de la societat. En canvi els vàlids com el seu germà tenen garantit un accés a indefinides oportunitats. Però el somni de Vincent, ja des de petit, és anar a l’espai, i no permet que només pel fet de ser un no-vàlid no hi pugui anar (a part de la seva malaltia cardíaca).
Per aconseguir el seu somni, Vincent, haurà de canviar d’identitat. Jerome Morrow, un vàlid que es troba paralític, permetrà que Vincent el reemplaci en la societat, prenent el seu nom, les seves mostres d’orina, de sang i tot el que li conduesqui a fer que el confonguin amb ell a l’hora de ser admès a Gattaca.
ASPECTES CIENTÍFICS
Hem de dir que Gattaca és una pel·lícula amb temes biològics i no tant físics ni químics, encara que també en podem trobar exemples. Respecte a la biologia, es xerra molt de l’ADN i de l’espècie humana en general, i no cal descuidar el fet d’una societat futura amb tots els avenços científics que hi surten.
Podem observar que la paraula “GATTACA” està construïda a base de les lleres: G (guanina), A (adenina), T(timina) i C (citosina);bases nitrogenades que formen part dels àcids nucleics (ADN i ARN). Comprenent això, ja podem veure que l’ADN i la biologia en general tendran un paper important en la pel·lícula.
Altres aspectes físics i químics podrien ser el somni de Vincent de voler anar a l’espai, exactament a Tità, a fer una missió espacial durant un any. Si estiguéssim parlant de l’actualitat seria impossible anar durant tant de temps i tan enfora a l’espai, però la pel·lícula es basa en un futur (probablement no molt llunyà) on la ciència ha adoptat un paper clau en la vida dels éssers humans.
En aquesta pel·lícula se li dóna molta importància a la societat que crea éssers humans a la carta. Intenten crear un món perfecte sense malalties, sense defectes… etc. Està feta mirant cap a un futur immediat, com he dit abans. També podem treure en conclusió l’ús de la tecnologia per beneficiar la qualitat de vida, és a dir, s’utilitzen eines i models científics que verifiquen l’avanç tecnològic i científic d’un futur possible.
OPINIÓ PERSONAL / CONCLUSIÓ
En la meva opinió he de dir que aquesta pel·lícula m’ha agradat bastant. Al principi pensava que seria avorrida i no tractaria sobre temes interessants però està clar que estava equivocada. Gattaca tot i ser una pel·lícula basada en temes científics ha sabut mesclar ciència, drama i amor, fent que sigui una pel·lícula entretinguda i que no es faci pesada com ho faria un documental (en el meu gust).
Una part que vaig trobar molt interessant és quan Vincent ha de fer tot tipus de coses per a parèixer-se físicament a Jerome. Tant tallar-se els cabells com estirar-se les cames per ser més alt. Més endavant també surt com Jerome prepara mostres de orina, sang, matèria gris i tot el que Vincent pugui necessitar per tenir el seu ADN. (minut 24:30 – 26:30)
Al final de la pel·lícula Vincent aconsegueix anar a l’espai i diu: -“Diuen que un àtom del nostre cos forma part d’alguna estrella, pot ser que no m’estigui anant de casa, sinó que estic arribant”-.
Sí, els cans realment poden saber el teu estat d’ànim
Les anècdotes no compten com evidències a la comunitat científica. No importa el nombre d’històries que hagis llegit de com el teu company caní et pot entendre, encara hi ha un debat entre els científics sobre si els cans poden llegir les nostres emocions. Mentrestant aquest darrer estudi no és de cap manera el darrer clau al taüt, però reforça la idea de que sí que poden.
En un article publicat a Biology Letters, investigadors de Gran Bretanya i Brasil trobaren que els cans son capaços de combinar el so i la informació visual amb la finalitat de diferenciar emocions positives i negatives en cans i humans. Mentre que la recerca prèvia ha trobat alguns animals, com alguns primats, que poden fer això amb altres membres de la mateixa espècie, els investigadors afirmen que aquesta és la primera vegada que tal capacitat s’ha demostrat a través de la barrera de les espècies.
Per arribar a aquestes conclusions, els investigadors reuniren a 17 cans adults de diverses races i al mateix temps els hi donaren dos tipus d’informacions emocionals: auditives i visuals. Aquestes consistien en un parell d’imatges de rostres humans o canins, que mostraven o bé expressions positives/divertides o bé negatives/agressives. Al mateix temps, els investigadors reproduïren un humà xerrant o un ca lladrant, de tal manera que, o bé se corresponia amb l’expressió facial de les imatges, o bé la contradeia.
És important destacar que als cans no se’ls va donar cap tipus de formació abans de fer l’experiment, i les cares eren noves, és a dir, no les coneixien. El llenguatge humà va estar amb un idioma -Portuguès brasiler- amb el qual els cans no estaven familiaritzats, per assegurar-se de que no estaven fent trampes.
Els investigadors afirmaren que la quantitat de temps gastat en mirar les imatges hauria d’informar de si els animals son capaços d’integrar els dos tipus d’informació sensorial al reconeixement de l’emoció. Aquest tipus de prova és una metodologia establerta i s’ha utilitzat a estudis amb altres animals. I com era d’esperar, el que trobaren va donar suport a la idea de que els canets estan, de fet, en sintonia amb el nostre estat d’ànim.
Els cans preferien mirar els rostres els quals la seva expressió anava acord amb la vocalització, mirant durant molt més temps aquestes imatges en comparació amb les que no coincidien. I això va ser consistent sense importar el sexe de la imatge, raça de ca, o si l’emoció era feliç o enfadada. A part, mostraren una preferència per les cares dels cans que per les humanes.
“El nostre estudi mostra que els cans tenen la capacitat d’integrar dues fonts diferents d’informació sensorial en una percepció coherent de les emocions en els éssers humans i en els cans”, digué l’autor de l’estudi, el Dr. Kun Guo de la Universitat de Lincoln en un comunicat: “Per fer això es necessita un sistema de categorització interna dels estats emocionals. Aquesta capacitat cognitiva, de moment, només s’ha evidenciat en els primats i la capacitat de fer això en totes les espècies només es veu en els ésser humans.”
Això fa que tingui sentit dir que els cans son capaços de llegir els nostres estats d’ànim – la capacitat de fer-ho ajudaria a l’establiment i manteniment de les relacions entre l’home i el seu millor amic. Però, els investigadors senyalen que els éssers humans podrien haver seleccionat la forma de domesticació. En qualsevol cas, l’estudi demostra que la capacitat pot ser més comú del que pensam i no una característica exclusivament humana.
El bang sònic
Objectes que volen més ràpid que la velocitat del so creen una ona de xoc acompanyada d’un soroll de tro, anomenat esclat sònic, bang sònic, explosió sònica o espetec sònic. Aquests sons espectaculars poden causar problemes a les persones i als animals i fins i tot danyar els edificis propers. Aquest vídeo detalla com els científics fan servir les matemàtiques per predir trajectòries, detonacions sonores a l’atmosfera, on van a aterrar, i com de sorollós serà.