Introducció
Ex-Machina és una pel·lícula de ciència ficció britànica realitzada el 2015. Està escrita i dirigida per Alex Garland, siguent la seva primera pel·lícula com a director. Està protagonitzada per Domhnall Gleeson, Alicia Vikander, Oscar Isaac i Sonoya Mizuno. Aquesta obra va guanyar l’Òscar als millors efectes visuals.
Personatges
Caleb (Domhall Gleeson): és el protagonista. És un jove programador que fa feina a una multinacional anomenada BlueBook, molt semblant a Google. És un home molt intel·ligent, dels millors programadors de l’empresa.
Nathan (Oscar Isaac): és el president de la multinacional, un milionari excèntric que viu en una mansió subterrània de alta seguretat. Viu sol, amb una serventa japonesa que no pot entendre res del que es parla a la casa.
Ava (Alicia Vikander): és un robot femení que viu a la mansió. Te rostre, mans i peus de pell. El seu cervell està creat per en Nathan, que funciona connectat a una base de dades de BlueBooks. És la intel·ligència artificial més avançada del moment i es manté en alt secret.
Sinopsis
En Caleb guanya un concurs per passar una setmana amb el president de l’empresa a la seva mansió, en Nathan. Després d’un llarg viatge, arriba a un lloc enmig del no-res, on es veu amb Nathan i es coneixen. En Nathan li explica que la seva feina durant aquesta setmana serà fer un test de Turing a un nou prototip de robot que ha creat. Haurà de tenir converses amb ella mentre en Nathan els mira des de les càmeres, i al final de la setmana, en Caleb decidirà si és una intel·ligència artificial vàlida, o si l’haurà de descartar.
Opinió personal
Ha estat una pel·lícula que realment m’ha agradat molt, i que m’ha fet estar pensant sobre el tema molt de temps. Per el títol i les imatges de portada que havia vist, m’esperava alguna cosa totalment diferent, però el que m’he trobat m’ha agradat molt més.
Al haver-hi tan sols tres personatges, tens clar tot el temps l’argument, però comences a tenir dubtes de qui ho estarà fent bé, qui t’amaga alguna cosa…
Reflecteix perfectament els perills que te crear una intel·ligència artificial, fins al punt de no saber si un ésser és humà o robot. L’argument gira entorn al test de Turing, que coinsisteix en analitzar un diàleg entre un humà i una intel·ligència artificial, i si el jutge no es capaç de distingir qui és l’humà, la intel·ligència artificial ha superat la prova.
El jutge d’aquest test és en Caleb, però realment no és un test de Turing, perquè ell ja sap que és un robot. L’argument comença a canviar quan sents empatia per na Ava, quan en Caleb comença a preocupar-se per la seva situació. Al cap i a la fi, un robot és una màquina, una cosa sense drets ni llibertats, però en Caleb es comença a plantejar si realment existeix alguna diferència entre ells dos o no.
També, una de les coses amb la que et fa pensar, és amb la facilitat que tenen les multinacionals de treure informació de nosaltres. En un punt de la pel·lícula, Nathan explica que ha creat el cervell de la Ava amb una base de dades on ha connectat tots els dispositius mòbils del planeta accedint a les càmeres i els micròfons de la gent. A part de tota la informació tecnològica que ens amaguen per interessos econòmics.
Conclusió
És una pel·lícula que recoman molt a tothom, sobretot a aquelles persones que acostumen a fer un debat després de la pel·lícula o a quedar-se reflexionant. M’ha agradat molt i m’ha fet adonar-me de moltes coses.
