En aquest article podrem conèixer les característiques i comportament d’un fluid molt especial, un fluid no newtonià

Per a realitzar aquest treball he escollit aquesta fascinant pel·lícula estatunidenca dirigida per Ridley Scott l’any 1982. Es tracta d’un dels films de ciència-ficció més importants de la història, passant a ser cinema de culte d’aquest gènere com poden ser Star Wars o Star Trek. El film va suposar l’èxit del seu director Ridley Scott, que la considera la seva obra més completa i va impulsar encara més, la carrera de l’actor Harrison Ford.

La pel·lícula s’inspira en la novel·la “Somien els androides amb ovelles elèctriques?” de Philip K. Dick, és a dir, la temàtica és similar però la pel·lícula inclou altres temes i idees innovadores que et fan reflexionar sobre diversos aspectes morals i ètics. També pots gaudir d’uns efectes especials molt avançats per la seva època i d’una gran trama que et transmet una tensió i intriga que et manté atent durant tot el film.

Personatges

El paper de protagonista principal és per a Harrison Ford, que interpreta de forma brillant el paper de Blade Runner. Ens el presenten com a un home desgastat i amb un to apagat, i he de de dir que transmet molt bé el clima trist i fosc del cinema negre, però realment m’esperava més d’aquest fabulós i tan característic actor.

També cal destacar l’impressionant interpretació de Rutger Hauer (Roy Batty al film), que personalment crec que eclipsa a Harrison Ford, amb l’escena final de la pel·lícula on protagonitza un discurs molt profètic abans de morir, demostrant a Deckard que els replicants han pogut desenvolupar diferents respostes emocionals i que realment no hi ha gaire diferencia entre els humans i els replicants.

Gènere

Blade Runner té un argument que combina perfectament dos gèneres: la ciència ficció i el cinema negre. No estic acostumat a veure cinema negre, i he de destacar que el film desprèn una sensació de futur incert i obscur i mostra una societat en decadència, que et fa pensar i reflexionar, i a mi personalment en alguns moments el clima m’ha arribat a transmetre tristesa i incertesa.

Es tracta d’un obscur thriller futurista, ambientat a Los Angeles l’any 2019. Cal esmentar que el director al 1982 s’imaginava un futur molt diferent al 2019 però podem veure que la societat no ha canviat gaire 40 anys desprès.

Trama

La pel·lícula descriu un futur en el qual els replicants, androides fabricats a través de l’enginyeria genètica, fan els treballs perillosos i degradants a les colònies exteriors de la Terra. Aquests replicants són fabricats per Tyrell Corporation; per tal de ser “més humans que els humans”, especialment en el cas dels models Nexus-6, que s’assemblen físicament als humans i tenen més agilitat i força física, però manquen de la mateixa resposta emocional i d’empatia. Els replicants són declarats il·legals en el planeta Terra després d’una revolta d’aquests que causa molts de morts. Un cos especial de la policia, els blade runners, s’encarreguen de rastrejar i matar els replicants fugitius que es troben a la Terra. A la pel·lícula, es demana a un blade runner semiretirat, Deckard, que s’enfronti a un grup de replicants brutal i hàbil que ha arribat a Los Angeles. Roy Batty és el líder dels replicants i la trama explica com Deckard intenta exterminar-los.

La pel·lícula està explicada de forma que pot tenir diferents lectures, i vull comentar que cada vegada que la veus pots veure petits detalls que tenen molta importància en la trama i que et fan pensar en si és Deckard un replicant o no.

Valoració

Personalment en un principi m’he decebut en veure la pel·lícula, per que m’esperava més acció, efectes especials i una un argument més complet, però després de veure-la per segona vegada i llegir algunes crítiques, he pogut fer una reflexió i veure que la pel·lícula ens presenta diferents debats que ens fan pensar com poden ser el límit confús entre el natural i l’artificial, és a dir, es mostra com els replicants arriben a expressar sentiments i el dilema moral que plantegen els androides sobre si realment hi ha tantes diferències entre els humans i els replicants. Jo personalment crec que al final de la pel·lícula el replicant Roy Batty mostra sentiments i demostra que els androides també volen viure i desitgen llibertat.

Aspectes positius

• La fotografia està molt ben treballada i la il·luminació freda i fosca està molt ben aconseguida ja que es transmet un clima trist.

• Les interpretacions són molt bones, sobre totes la de Rutger Hauer (Roy Batty)

• Gran missatge i intencions del director i el guió és molt complex i profund

• Gran banda sonora de Vangelis

• Durant la pel·lícula podem apreciar diferents detalls molt simbòlics com el colòm que deixa anar Roy Batty simbolitzant la llibertat, els diferents figures de origami que expressen l’estat d’ànim de Deckard…

Aspectes Negatius

•  La pel·lícula costa d’entendre la primera vegada, i potser no arriba a tots els públics.

•  En alguns moments la trama és tan lenta que es pot arribar a fer pesada.

• La interpretació de Harrison Ford és molt bona, però el director li dona un rol en el que se li troba a faltar la seva personalitat tan característica.

Conclusió

La meva conclusió final és que Blade Runer és una gran pel·lícula molt completa que et fa pensar en acabar la pel·lícula, que ma deixat amb una sensació rara i a mesura que te’n adones conta de tots els detalls, cada vegada t’agrada més i més i et fa reflexionar sobre el que hem de fer per evitar aquesta decadència urbana i humana i sobre si és ètic o no desenvolupar la intel·ligència artificial.

 

Stephen Hawking parla de que la humanitat està en perill de destruir-se a si mateixa en els propers 100 anys a mesura que avancem ràpidament en els àmbits de la ciència i la tecnologia.

En les declaracions a la BBC, va dir que cada vegada avançam i descobrim més coses, però alhora cream vies per autodestruir-nos. La guerra nuclear, l’escalfament global i els virus d’enginyeria genètica són els possibles precursors de la fatalitat de la nostra pròpia creació.

Aquesta no és la primera vegada que Hawking ha advertit que ens enfrontem a un desastre creat per nosaltres; el 2014, va dir que la intel·ligència artificial podria significar la fi de la raça humana.

Hawking va assenyalar que és optimista, i creu que podem superar els problemes als quals s’enfronti la humanitat. Però si el pitjor arribés a succeir, una manera amb la qual podríem assegurar la supervivència de la raça humana és tenir una colònia en un altre planeta, com Mart.

Però això és poc probable que sigui real al segle següent. El que afirma es que amb molta probabilitat sofrirem un desastre global en els pròxims mil o deu mil anys i també va comentar que els propers 100 anys seran els més perillosos.

“Les possibilitats de que es produeixi un desastre a la Terra en els propers anys són molt baixes, però en els pròxims mil o deu mil anys és gairebé inevitable que es produeixi”, va esmentar. “No obstant això, no tenim la tecnologia adequada per a establir una colònia autosuficient a l’espai com a mínim durant els propers 100 anys i per tant hem d’intentar preveure i/o evitar qualsevol desastre global en aquest període.”

 

Hawking parla de colonitzar un altre planeta per a garantir-ne la supervivència.

No obstant això, Hawking va explicar que estam en una època fascinant per als científics, específicament físics teòrics com ell i que dóna gràcies per ser viu per poder veure els nous avenços i descobriments que pareixen no tenir fi.

 

 

7, el jove jugador brasiler Roberto Carlos va marcar un gol de falta directe des de 35 metres sense línia directa a gol. El jugador va xutar la pilota de manera que va agafar un efecte anomenat efecte Magnus, degut a la pressió de l’aire, que va fer evitar la barrera i just abans de sortir del camp va acabar entrant a porteria.

Com ho va fer? Erez Garty descriu mitjançant la física un del gols més impressionants de la història.