Avui us ensenyam cinc experiments molt senzills per fer a casa: la Roda de Newton, la cromatografia, descomposició de H2O2, conductivitat de l’aigua amb sal i obtenció d’electricitat a partir de dues patates.

Fet per: Martí i Joan

En aquest article podrem conèixer les característiques i comportament d’un fluid molt especial, un fluid no newtonià

Avui vos ensenyarem tres experiments relacionats amb la ciència que els podeu fer a casa fàcilment.

Fet per: Mariona Bosch i Male Gallego.

Entrevistada: Carina (professora de repàs i farmacèutica)

Entrevistadores: Maria Mascaró i Maria Campins

En aquest vídeo aprendreu com fer tres experiments fàcils com fer foc de colors, variar la mida d’unes pastanagues i enganxar un fil a uns glaçons. Esperam que us agradi!

Fet per: Rebeca Fernández i Albert Ponseti

AKIRA 

Akira és una pel·lícula de dibuixos animats d’estil ciberpunk japonesos, està dirigida per Katsuhiro Otomo.

L’escenari de la pel·lícula és a una distopia del japó específicament de la ciutat de Tòkio al 2019 la qual es veu arrassada i en un estat de deixadesa per culpa de la Tercera Guerra Mundial, parescut a la pel·lícula de Blade Runner.

La pel·lícula tracta la vida de un motorista adolescent anomenat Tetsuo Shima, el qual rebrà uns poder psíquics per un accident amb un nin que s’escapa d’una planta d’un laboratori d’experiments de l’exèrcit i la història del cap de la banda de motoristes del grup de Tetsuo conegut com Kaneda.

 

 

Opinió

 

En la meva opinió, és una gran pel·lícula amb una animació que no envelleix i el pas dels anys no li afecta ni li deixa marca. Dóna un punt de vista sobre el món post-apocalíptic diferent al que estam acostumats a veure. En aquest cas, ocupa un segon plànol i es centre més amb la història dels personatges i com va la societat.

 

Considerant que resulta gairebé impossible posar-li pegues a ‘Akira’, en un punt en el qual la perfecció és normal al llarg de la seva durada, i em trob incapaç de verbalitzar,‘a mi m’agrada’. Tot i així no culpo a la gent que es queixa de que es llarga, ho és, però en el meu cas hem va encaixar molt be amb la meva personalitat.
124 minuts d’una producció de gran importància dins de la història del cinema d’animació amb la qual Hollywood indirectament intenta endursen el merit amb una traducció a un film d’imatge real sobre el qual ja s’expliquen per desenes els rumors apareguts a la xarxa.

 

Introducció

Ex-Machina és una pel·lícula de ciència ficció britànica realitzada el 2015. Està escrita i dirigida per Alex Garland, siguent la seva primera pel·lícula com a director. Està protagonitzada per Domhnall Gleeson, Alicia Vikander, Oscar Isaac i Sonoya Mizuno. Aquesta obra va guanyar l’Òscar als millors efectes visuals.

Personatges

Caleb (Domhall Gleeson): és el protagonista. És un jove programador que fa feina a una multinacional anomenada BlueBook, molt semblant a Google. És un home molt intel·ligent, dels millors programadors de l’empresa.

Nathan (Oscar Isaac): és el president de la multinacional, un milionari excèntric que viu en una mansió subterrània de alta seguretat. Viu sol, amb una serventa japonesa que no pot entendre res del que es parla a la casa.

Ava (Alicia Vikander): és un robot femení que viu a la mansió. Te rostre, mans i peus de pell. El seu cervell està creat per en Nathan, que funciona connectat a una base de dades de BlueBooks. És la intel·ligència artificial més avançada del moment i es manté en alt secret.

 

Sinopsis

En Caleb guanya un concurs per passar una setmana amb el president de l’empresa a la seva mansió, en Nathan. Després d’un llarg viatge, arriba a un lloc enmig del no-res, on es veu amb Nathan i es coneixen. En Nathan li explica que la seva feina durant aquesta setmana serà fer un test de Turing a un nou prototip de robot que ha creat. Haurà de tenir converses amb ella mentre en Nathan els mira des de les càmeres, i al final de la setmana, en Caleb decidirà si és una intel·ligència artificial vàlida, o si l’haurà de descartar.

Opinió personal

Ha estat una pel·lícula que realment m’ha agradat molt, i que m’ha fet estar pensant sobre el tema molt de temps. Per el títol i les imatges de portada que havia vist, m’esperava alguna cosa totalment diferent, però el que m’he trobat m’ha agradat molt més.

Al haver-hi tan sols tres personatges, tens clar tot el temps l’argument, però comences a tenir dubtes de qui ho estarà fent bé, qui t’amaga alguna cosa…

Reflecteix perfectament els perills que te crear una intel·ligència artificial, fins al punt de no saber si un ésser és humà o robot. L’argument gira entorn al test de Turing, que coinsisteix en analitzar un diàleg entre un humà i una intel·ligència artificial, i si el jutge no es capaç de distingir qui és l’humà, la intel·ligència artificial ha superat la prova.

El jutge d’aquest test és en Caleb, però realment no és un test de Turing, perquè ell ja sap que és un robot. L’argument comença a canviar quan sents empatia per na Ava, quan en Caleb comença a preocupar-se per la seva situació. Al cap i a la fi, un robot és una màquina, una cosa sense drets ni llibertats, però en Caleb es comença a plantejar si realment existeix alguna diferència entre ells dos o no.

També, una de les coses amb la que et fa pensar, és amb la facilitat que tenen les multinacionals de treure informació de nosaltres. En un punt de la pel·lícula, Nathan explica que ha creat el cervell de la Ava amb una base de dades on ha connectat tots els dispositius mòbils del planeta accedint a les càmeres i els micròfons de la gent. A part de tota la informació tecnològica que ens amaguen per interessos econòmics.

Conclusió

És una pel·lícula que recoman molt a tothom, sobretot a aquelles persones que acostumen a fer un debat després de la pel·lícula o a quedar-se reflexionant. M’ha agradat molt i m’ha fet adonar-me de moltes coses.