Diumenge, 17 de març
Per començar la nostra formació, hem anat a un seminari d’un professor local i ens ha explicat el funcionament del sistema d’educació a Islàndia.
1-5 anys: educació pre-escolar
6-16: Educació obligatòria
16-19: educació post obligatòria
20- x: Universitat
Pel que fa a la educació pre-escolar, ens han explicat que a Islàndia els nins comencen amb l’escolarització molt prest, la maternitat dura 9 mesos i després un 95% dels nins de 2 anys atenen guarderies i aquest número puja a 97% amb nins entre 3-5 anys. Les escoletes estan subvencionades pel municipi a 80%, els pares paguen uns 200 euros mensuals.
La majoria de les escoles son públiques (98%), el 2% restant, és privat i formen les escoles Hjallique separen els nins per sexe per fomentar el que manca en cada grup. Per exemple, volen que els nins siguin més afectuosos i les nines més atrevides.
L’educació obligatòria comença als 6 anys i dura 10 anys. Els professors no es separen per primària i secundària, tots tenen la mateixa carrera.
Des de l’any 2016 avaluen per competències i utilitzen les notes A, B+, B, C+, C i D (abans utilitzaven el mateix sistema com Espanya)
A 4t, 7é i 9é fan exàmens estandarditzats però des de l’any 2009 només tenen caràcter informatiu, la nota no afecta als futurs estudis dels nins.
Dins el sistema islandès l’educació obligatòria és sagrada, la societat entén que els nins han d’estudiar i com a conseqüència cap nin repeteix el curs. Als 16 anys 98% dels alumnes continua estudiant.
No obstant això, dins l’educació post obligatòria Islàndia ja no treu tan bons resultats. Degut a les darreres reformes educatives, aquest sector s’ha convertit en un entorn massa estressat i exigent pels alumnes (els polítics han reduït el programa de 4 anys a 3) i hi ha un gran nombre d’alumnes que abandonen aquest programa de manera prematura.
Amb les universitats passa una cosa semblant. És molt fàcil accedir-hi, la matrícula son 6oo Euros anuals i hi ha molt d’estudiants que no acaben.
