ISLÀNDIA: DIA 4
Avui hem visitat una de les escoles més antigues de Reykjavik. Es diu Melaskóli, es va fundar l’any 1946 i avui dia té uns 600 alumnes des de 1r de primària fins al 7é.
L’escola dóna més importància a les classes creatives i pràctiques. Els nins fan plàstica, música, cuina, fusteria i classes de cosir. Tot això en classes reduïdes, amb un màxim de 12 alumnes per un professor. A més a més, si dins classe hi ha un alumnes de necessitats educatives especials, tendrà un professor per a ell tot sol.
Igual que a les altres escoles que hem pogut veure aquesta setmana, també aquí es respirava un ambient relaxat i tranquil. No obstant, sí que els mètodes educatius eren més tradicionals. Els nins tenen deures cada setmana, fan exàmens, no treballen per projectes i fins i tot s’avaluen amb el sistema de l’1 al 10.
Ens hem fixat que damunt cada taula hi havia un llibre diferent, a part dels quaderns i material escolar. Es perquè en aquest centre comencen el dia amb lectura silenciosa. Durant la primera mitja hora tant els nins, com els professors llegeixen un llibre que hagin triat. Igual que al primer centre, també aquí organitzen les competicions de lectura en veu alta…avui hem vist als finalistes i hem quedat bocabadats. No només llegeixen bé, sense aturar-se, també se saben parts de memòria i mantenen un contacte visual amb el seu públic com uns oradors professionals.
Un altre aspecte que tenien totes les escoles que hem vist en comú són uns espais de feina alternatius. Melaskóli no és un centre modern i ric on sobra espai i on tenen doblers per comprar sofàs i muntar zones “chill out” com vàrem veure ahir. No obstant, entenen que els seus alumnes han de tenir un lloc més tranquil per fer feina en cas de que dins la classe hi ha massa renou. Per això posen unes taules i cadires dins el passadís i els nins hi poden sortir si se senten massa estressats o no es poden concentrar. El més sorprenent ha estat veure que encara que estiguin tot sols, sense el control del professor, seguien amb la feina encomanada. (De totes maneres, la coordinadora de l’escola ens ha dit que també tenen alumnes que s’aprofiten d’aquesta mesura i surten per no fer res.)
Pel que fa a les noves tecnologies, l’escola disposa d’un parell de Chromebooks i un parell d’ipads que s’han de compartir entre els alumnes. La professora ens ha recomanat les aplicacions Bee-Boti WeDo2.0(Lego Education) per ensenyar la base de programació i robòtica.
En general ha estat una altra visita inspiradora, hem vist com els professors respecten als seus alumnes (i vice versa) i com l’expressió artística ajuda a donar sentit a l’educació
