Dilluns, 18 de març-19
Els 5 punts més destacats de la nostra visita :
- els alumnes islandesos mai repeteixen curs
- prioritzen la lectura davant tot
- l’escola no permet sucres o aliments processats
- llibertat i autonomia dels alumnes
- absència de TIC en primària
Si voleu sabre més, llegiu aquest article
Avui ens ha fet la primera visita a una escola islandesa. Langholtsskóliés la “grammar school” (educació obligatòria, alumnes de 1r a 10é, de 6 a 16 anys) més gran de Reykjavik. Té un total de 682 alumnes i va ser construïda ara fa 65 anys.
A primera vista, l’escola no és molt diferent a la nostra. Això sí, les aules son més amples i el màxim dels alumnes per classe és 20. Els nins estan generalment asseguts en grups de 4 i treballen majoritàriament per projectes.
A primària ens han explicat el seu projecte de pati. Els alumnes de 3r i 4t organitzen els jocs del pati. Cada dues setmanes es canvia la parella de “playmates” (els organitzadors), fan reunions amb la professora coordinadora d’aquest projecte i trien els jocs. Aquests han de ser jocs que no limitin el número de participants perquè hi pugui participar TOTHOM. Els playmates duen un armilla perquè se’ls vegi i surten al pati un parell de minuts abans del començament de l’esplai per poder preparar l’activitat.
Els alumnes de primària i secundària comencen a les 8:30, les classes tenen una duració de 40 minuts però no hi ha cap sendal que avió per entrar. Les classes acaben a les 13:30. Els alumnes de primària normalment tenen activitats extraescolars durant el capvespre, aquestes classes es paguen però no tenen un cost elevat i la gran majoria dels nins hi van.
Les classes a primària pareixien bastant tradicionals, els nins segueixen llibres de text i prenen apunts al quadern. No obstant això, es veia un ambient molt tranquil, els nins no criden, no molesten, estan molt centrats amb la feina i el seu nivell d’anglès és increïble. Comencen amb classes a 4t de primària però abans ja aprenen a casa gràcies a Youtube i a la televisió en anglès.
Tots els nins duen un berenar saludable, l’escola (i segons ens han explicat, tota la societat islandesa) no permet aliments processats i sucres dins l’escola. Només es pot beure aigua (del grifó, l’escola dóna als nins tassons reutilitzables). Els nins dinen dins l’escola, el menú avui era salmó amb patates bollides i ensalada; el dinar no és gratuït. Els nins mateixos lleven els seus plats en acabar i uns altres més grans grans s’encarreguen de recoller els plats bruts i preparar el rentaplats.
A primària no utilitzen quasi mai tecnologia, enguany tenen uns quants Ipads per compartir entre ells (els Ipads han estat una subvenció per part del municipi).
Hi ha assignatures que no existeixen a Espanya, com cuina o classes de costura.
El centre té auriculars per si qualque nins vol aïllar-se del renou de la classe i concentrar-se. A secundària ja poden utilitzar-los per escoltar música.
Una altra cosa que ens ha cridat molt l’atenció és que de 1r a 5é no tenen mai deures. L’escola dóna molta importància a lectura i obliguen a tots els alumnes a llegir 5 vegades a la setmana. Aquesta tasca es controla i si qualque nin no ha llegit el que s’havia acordat, s’envia una notificació als pares. L’escola també organitza competicions en lectura. Hem vist les finalistes que llegien amb tanta fluïdesa que pareixien ministres fent un discurs. L’escola té una biblioteca preciosa, on els nins poden estudiar, fer grups de feina, agafar llibres de préstec o simplement llegir.
A primària com de secundària no repeteixen mai cap curs. Els professors hi són per ajudar, adaptar el material…tot el que sigui possible perquè els alumnes puguin acabar la educació obligatòria. I com ens havien explicat el dia anterior, ho fan tan bé que pràcticament no existeix abandonament escolar en aquesta etapa educativa i 98% dels alumnes decideix seguir amb els estudis en acabar el 10é any.
A secundària els professors volen que els alumnes aprenguin a ser responsables del seu aprenentatge. Si observen que un alumne no segueix bé, l’intenten ajudar, col·laboren amb les famílies però mai els fan suspendre o repetir el curs.
A partir de segon d’ESO els alumnes tenen un Ipad que els dóna l’escola (subvenció de la municipalitat).
A secundària es respirava un ambient molt relaxat, els nins no tenen perquè estar dins l’aula, si volen, poden seguir treballant en sofàs que estan a quasi tots els passadissos, ja que treballen per projectes i cada alumne segueix el seu ritme de feina.
Aquest centre va començar un projecte nou l’any passat, anomenat “Integrated Subjects”. Les assignatures d’ Islandès, Socials i Ciències es treballen de manera conjunta en un projecte que canvia cada 4 setmanes. Els professor trien el tema (aquesta setmana els alumnes treballaven en projecte sobre genètica), el projecte comença amb una classe magistral per donar els continguts bàsics (en aquest cas, per exemple, explicar, què és una cèl·lula, ADN,…) després els alumnes treballen en tasques obligatòries durant 3 setmanes (la feina varia, de vegades individual, de vegades en parelles o en grups). Durant la darrera setmana els alumnes poden triar què volen fer, és la part més creativa on poden demostrar els seus punts forts…poden fer pel·lícules (hi ha zona Chroma Key i estudi de gravació), poden utilitzar el taller on poden trobar totes les eines i materials….
Les assignatures de matemàtiques i anglès van apart i no formen part d’aquest projecte.
Els estudiants ens han dit que els agrada venir a escola i no solen tenir deures.
Els professors queden dins l’escola cada dia de 14 a 16 i utilitzen aquestes hores per coordinació.
Aquest centre també dona molta importància a l’expressió artística, tots els alumnes han de participar en una obra de teatre o una exposició cada any.
En general, tots els professors eren molt molt amables, es veia un ambient familiar, ningú cridava i els nins pareixien molt feliços i contents de venir a escola, tant a primària com a secundària. Els alumnes més grans ens han dit que apreciaven la llibertat que els donaven els professors.
Els professors tenen la mateixa titulació per primària i secundària, ara ja comença a canviar i s’han d’especialitzar en una matèria però fa 10 anys estudiaven la mateixa carrera i havien de fer totes les assignatures a tots els 10 cursos de la educació obligatòria.
Ens ha sorprès veure un ambient amb zero estrès, els professors pareixen molt contents i els alumnes també.
