Avui per concloure el curs de formació, hem anat a fer una visita a una escola: European school of Helsinki (ESH).
Com diuen en castellà, “no es oro todo lo que reluce”. Perquè escrivim aquesta frase tan pessimista?
Aquesta escola és “pública”, però finançada per algún tipus d’institució europea, que permet que empreses d’àmbit europeu que estan establertes a la ciutat de Helsinki participin en el finançament escolar. Amb això, els fills de treballadors “europeus” d’alguna d’aquestes empreses finançadores, tenen l’educació gratuïta a n’aquesta escola. Per la resta d’estudiants “sense apadrinar” s’han de realitzar proves d’accès a nivell lingüístic a més d’haver de pagar de 2.000€ a 4.000€ anuals des d’infantil fins a batxillerat.
Hi ha alumnes de fins a 20 països diferents i es segueixen 3 línies/seccions per curs: el grup amb primera llengua materna finès, anglès o francès; en cas que hi hagués més de 5 alumnes en un curs parlants alemanys, es podria fer una linia en alemany. Hem de tenir en compte que hi ha entre 16-18 alumnes per curs a primària i entre 24-26 alumnes per aula a secundària, podent arribar a 29. Però aquests cursos es separen en les 3 seccions europees creant classes d’una mitja inferior a 10 alumnes en algunes assignatures. A més a més, durant tota l’ensenyança, si hi ha alumnes suficients amb la llengua materna diferent a les anteriors s’ensenya qualsevol llengua Europea. Aquests alumnes pertanyen al grup de suport SWALS (student without a language section).
Hi ha un claustre de 60 professors per 300 alumnes, no tots treballant a jornada completa, i les classes son de 45-60 min. Hi ha pràcticament tant equip de suport com de professors d’aula. Actuen dins les aules o en petits grups de suport per potenciar les llengües maternes si és el cas. Són membres del Kiva koulu school programa de lluita contra el bullying semblant al programa que utilitzem nosaltres sobretot en protocol d’actuacó.
Durant tot el recorregut de l’alumnat des d’educació infantil, fins a batxillerat, l’escola, els pares, els professors i el psicòleg mantenen contacte mitjançant una xarxa pel benestar i suport dels alumnes; alumnes amb dislèxia tenen més temps per acabar els exàmens, poden utilitzar ordinadors,…
Tota l’educació reglada europea d’aquest tipus d’escola està encaminada a la consecució d’una prova final (European Baccalaureate) basada en un 50% en la mitja de “batxillerat” (assistència, redaccions, treballs en un 25%, i notes d’exàmens en un 25%), el 35% amb 5 proves escrites i 15% en 3 proves orals. D’aquestes darreres 8 proves n’hi ha d’obligatòries i algunes optatives segons les assignatures que han cursat. D’aquí obtenen un percentatge per després poder entrar a universitats d’àmbit europeu. Per exemple: la nota mitja de l’any passat al centre va ser un 76%, la mitja europea és d’un 78%, i per posar un exemple, per entrar a la universitat d’Óxford es necessita al menys un 85%.
Com a curiositat, no tenen timbre i miren el rellotge a l’hora de baratar de classe o assignatura.
Opinió personal:
Com a forma de d’impartir les classes, funcionen molt semblant a nosaltres, encara que difereixen molt en un aspecte: les possibilitats tècniques i instal·lacions. Totes les classes estan dotades amb l’equipació necessària tant d’ordinadors, projectors, tablets,…, com d’equipació específica per les assignatures que s’hi imparteixen. Per exemple, les classes de ciències són pràcticament laboratoris, la classe d’art és un magatzem de pintures, cartulines, i eines vàries per poder donar totes les opcions necessàries als alumnes que cursen arts, la classe de música està perfectament equipada amb teclats, guitarres, instruments de percussió, amplificadors,…
Com parlàvem amb professors que estan com nosaltres en quant a equipació i facilitats, tenim molt mèrit d’aconseguir pràcticament els mateixos resultats aplicant un sistema semblant amb molts menys recursos. “No estamos tan mal” com deia Joan Laporta.
En quant al treball amb els alumnes, hem pogut intuir que es treballa semblant a nosaltres. Algunes assignatures tenen llibres, agafen apunts, fan exàmens, però amb la col·locació de les taules a algunes aules segurament també treballen per projectes, grups cooperatius,…
Per acabar, després de l’entrega dels certificats d’assistència i les fotos de grup de rigor, despedides cordials i oportunes amb la resta dels participants, hem seguit la visita del que ens quedava per veure a Helsinki. Avui ha tocat pizza per dinar i després hem anat a l’esglèsia de pedra Temppeliaukio, esglèsia luterana construida dins una cantera de màrmol. Ara toca el pitjor, fer maletes i despedir aquesta meravellosa ciutat que tan bé ens ha acollit i tant ens ha ensenyat.
En arribar, passarem el noste estimat “Lledoneret” a les nostres companyes que viatjaran a Florència. No passeu pena, fa molta bonda i l’hi encanta viatjar!!!!
