Islàndia, dia 5

Islàndia, dia 5

Després de tres dies intensos de visitar escoles i acumular informació, ja tocava visitar alguns dels llocs més impressionats d’Islàndia. El programa d’avui consistia en visitar el Cercle Daurat “Gullni hringurinn”, un tour de 10 hores de duració i que fa una visita els llocs més característics del paisatge pròxim a Reykjavík.

El programa era prou interessant i complet.  L’hora de partida era a les 8:30 davant Hallgrimskirkja, una església luterana situada a la part alta de la capital islandesa. És un edifici espectacular i acabat fa relativament poc, l’any 1986.

Des d’aquest punt i després d’una  hora de bus hem arribat al Parc Nacional de Fingvellir. Allà ens hem trobat un gran llac glaçat i petites cascades provinents dels glacials situats a zones més elevades. Un lloc espectacular, tant és així, que algunes de les localitzacions de la sèrie  Game Of Throneses varen fer just aquí on érem.

La següent aturada va ser espectacular. Vam anar a veure la zona de Gullfoss o Cascada Daurada. Es un canyó que  ha format nombroses cascades amb l’aigua provinent dels glacials i dels sòls de lava que hi ha per aquesta zona de l’illa.

La darrera zona que hem visitat és possiblement una de les imatges més conegudes d’aquesta illa, els guèisers. Ens han portat al Parc Nacional  Bläskógabyggõ, una petita zona amb activitat geotèrmica i amb 4 guèisers.

 

Islàndia, dia 4

ISLÀNDIA: DIA 4

Avui hem visitat una de les escoles més antigues de Reykjavik. Es diu Melaskóli, es va fundar l’any 1946 i avui dia té uns 600 alumnes des de 1r de primària fins al 7é.

L’escola dóna més importància a les classes creatives i pràctiques. Els nins fan plàstica, música, cuina, fusteria i classes de cosir. Tot això en classes reduïdes, amb un màxim de 12 alumnes per un professor. A més a més, si dins classe hi ha un alumnes de necessitats educatives especials, tendrà un professor per a ell tot sol.

Igual que a les altres escoles que hem pogut veure aquesta setmana, també aquí es respirava un ambient relaxat i tranquil. No obstant, sí que els mètodes educatius eren més tradicionals. Els nins tenen deures cada setmana, fan exàmens, no treballen per projectes i fins i tot s’avaluen amb el sistema de l’1 al 10.

Ens hem fixat que damunt cada taula hi havia un llibre diferent, a part dels quaderns i material escolar. Es perquè en aquest centre comencen el dia amb lectura silenciosa. Durant la primera mitja hora tant els nins, com els professors llegeixen un llibre que hagin triat. Igual que al primer centre, també aquí organitzen les competicions de lectura en veu alta…avui hem vist als finalistes i hem quedat bocabadats. No només llegeixen bé, sense aturar-se, també se saben parts de memòria i mantenen un contacte visual amb el seu públic com uns oradors professionals.

Un altre aspecte que tenien totes les escoles que hem vist en comú són uns espais de feina alternatius. Melaskóli no és un centre modern i ric on sobra espai i on tenen doblers per comprar sofàs i muntar zones “chill out” com vàrem veure ahir. No obstant, entenen que els seus alumnes han de tenir un lloc més tranquil per fer feina en cas de que dins la classe hi ha massa renou. Per això posen unes taules i cadires dins el passadís i els nins hi poden sortir si se senten massa estressats o no es poden concentrar. El més sorprenent ha estat veure que encara que estiguin tot sols, sense el control del professor, seguien amb la feina encomanada. (De totes maneres, la coordinadora de l’escola ens ha dit que també tenen alumnes que s’aprofiten d’aquesta mesura i surten per no fer res.)

Pel que fa a les noves tecnologies, l’escola disposa d’un parell de Chromebooks i un parell d’ipads que s’han de compartir entre els alumnes. La professora ens ha recomanat les aplicacions Bee-Boti WeDo2.0(Lego Education) per ensenyar la base de programació i robòtica.

En general ha estat una altra visita inspiradora, hem vist com els professors respecten als seus alumnes (i vice versa) i com l’expressió artística ajuda a donar sentit a l’educació

 

Islàndia dia 3

ISLÀNDIA – DIA 3

Avui hem anat a visitar l’escola Saemundarskóli a les afores de Reykjavik. El lema d’aquesta escola és Joy, Respect & Cooperation i la veritat és que tots aquests eren visibles.

L’escola és molt nova i moderna amb unes facilitats que feien molta enveja. L’edifici es va construir l’any 2004 i avui dia compta amb 496 alumnes i 75 professors.

L’equip docent ha elaborat el seu propi sistema d’avaluació després de la reforma del currículum (el canvi de qualificacions de 1-10 a A-D). Els professors utilitzen una metàfora molt visual perquè els nins entenguin què és el que hauria de suposar el seu aprenentatge. Comparen el procés d’aprenentatge amb habilitats que tenen els nins per anar amb bicicleta. El que seria capaç de botar amb la bici de roca a roca es mereixeria una A (ens han explicat que hi ha molt poqueta gent que arriba a la nota màxima), el que sap anar molt bé, ràpid i mai cau tendria una B (la majoria dels nins aspiren a tenir el B), el que de vegades cau seria C i el que no sap anar amb bici una D. Igual que a l’escola d’ahir, ens han explicat que no solen donar una D i en cas de posar-la, haurien d’explicar les coses que l’alumne sí que sap fer, perquè no hi ha cap nin que no sàpiga fer res. La seva filosofia d’avaluació es basa en avaluació positiva i motivadora, utilitzen els conceptes de Carol Dweck (Ted Talk: The power of “yet”) i Shirley Clarke (Assessment for Learning – per exemple, ús de color rosa per destacar punts forts d’una redacció i verd per parts que s’haurien de millorar).

 

Altres aspectes que juguen un paper important és l’ensenyament a l’exterior (outdoor education) per crearconnexions amb la naturalesa (sobre tot a nivell de primària, els nins passen 2 hores a l’exterior cada setmana) i els tallers pràctics com a part del currículum (classes de cuina, cosir, taller de tecnologia, plàstica…).

Pel que fa a l’ús de les TIC avui, igual que ahir, hem pogut veure que la tecnologia i les aplicacions són pràcticament inexistents. L’escola ha comprat Ipads pels petits i ChromeBooks per als de secundària però els utilitzen quasi exclusivament per fer recerca i GoogleClassroom.

El que més ens ha cridat l’atenció és l’autonomia que tenen els alumnes. Els nins poden triar pràcticament tot: entre ordinador o llibre, fer treball a mà o amb ordinador, fer un examen o una tasca com pel·lícula o un treball… Ens han explicat que tot va en relació fins a on volen arribar. Si un nin aspira a tenir una A o una B (o sigui vol aprendre a anar amb la bicicleta com un expert) probablement voldran fer un examen al final de l’avaluació i treballaran més que un altre que està conforme amb una C. A més a més entenen, que el més important no és COM aprenen, sinó QUÈ aprenen.

Igual que a l’escola d’ahir, també aquí es dóna molta importància a la part artística i per això, cada divendres s’organitza un espectacle de teatre, dansa o cant. Cada divendres li toca a un curs i tenen  2 setmanes de preparar-ho – per això utilitzen el temps de les classes i l’espectacle es fa a la darrera hora abans de partir cap a cases.

Hem assistit a classe d’anglès que era una classe súper tradicional i en realitat bastant avorrida. El alumnes d’edat de 3r ESO han llegit un text del seu llibre i a continuació han visualitzat un vídeo relacionat amb el text. La professora intentava fer qualque pregunta però els alumnes eren molt poc participatius però el seu comportament era exemplar durant tota la sessió. Al final han començat a fer activitats de comprensió lectora fotocopiades del llibre.

A socials els alumnes treballaven en grups en un projecte sobre les energies renovables. Es tractava de fer recerca i cada alumne feia una part del treball. Durant aquesta classe es podia sentir més renou, els alumnes podien escoltar música i aixecar-se en qualsevol moment. Malgrat això, l’ambient de feina era molt agradable i relaxat.

Al final del dia, els professors ens han explicat que la feina de docent no està molt ben valorada per la societat, els sous estan per davall la mitjana i en general falten recursos humans. No obstant, pareix que darrerament el tema va millorant a poc a poc.

Islàndia, dia 2

Dilluns, 18 de març-19

Els 5 punts més destacats de la nostra visita :

  • els alumnes islandesos mai repeteixen curs
  • prioritzen la lectura davant tot
  • l’escola no permet sucres o aliments processats
  • llibertat i autonomia dels alumnes
  • absència de TIC en primària

 

Si voleu sabre més, llegiu aquest article

Avui ens ha fet la primera visita a una escola islandesa. Langholtsskóliés la “grammar school” (educació obligatòria, alumnes de 1r a 10é, de 6 a 16 anys) més gran de Reykjavik. Té un total de 682 alumnes i va ser construïda ara fa 65 anys.

A primera vista, l’escola no és molt diferent a la nostra. Això sí, les aules son més amples i el màxim dels alumnes per classe és 20. Els nins estan generalment asseguts en grups de 4  i treballen majoritàriament per projectes.

A primària ens han explicat el seu projecte de pati. Els alumnes de 3r i 4t organitzen els jocs del pati. Cada dues setmanes es canvia la parella de “playmates” (els organitzadors), fan reunions amb la professora coordinadora d’aquest projecte i trien  els jocs. Aquests han de ser jocs que no limitin el número de participants perquè hi pugui participar TOTHOM. Els playmates duen un armilla perquè se’ls vegi i surten al pati un parell de minuts abans del començament de l’esplai per poder preparar l’activitat.

Els alumnes de primària i secundària comencen a les 8:30, les classes tenen una duració de 40 minuts però no hi ha cap sendal que avió per entrar. Les classes acaben a les 13:30. Els alumnes de primària normalment tenen activitats extraescolars durant el capvespre, aquestes classes es paguen però no tenen un cost elevat i la gran majoria dels nins hi van.

Les classes a primària pareixien bastant tradicionals, els nins segueixen llibres de text i prenen apunts al quadern. No obstant això, es veia un ambient molt tranquil, els nins no criden, no molesten, estan molt centrats amb la feina i el seu nivell d’anglès és increïble. Comencen amb classes a 4t de primària però abans ja aprenen a casa gràcies a Youtube i a la televisió en anglès.

Tots els nins duen un berenar saludable, l’escola (i segons ens han explicat, tota la societat islandesa) no permet aliments processats i sucres dins l’escola. Només es pot beure aigua (del grifó, l’escola dóna als nins tassons reutilitzables). Els nins dinen dins l’escola, el menú avui era salmó amb patates bollides i ensalada; el dinar no és gratuït. Els nins mateixos lleven els seus plats en acabar i uns altres  més grans grans s’encarreguen de recoller els plats bruts i preparar  el rentaplats.

A primària no utilitzen quasi mai tecnologia, enguany tenen uns quants Ipads per compartir entre ells (els Ipads han estat una subvenció per part del municipi).

Hi ha assignatures que no existeixen a Espanya, com cuina o classes de costura.

El centre té  auriculars per si qualque nins vol aïllar-se del renou de la classe i concentrar-se. A secundària ja poden utilitzar-los per escoltar música.

Una altra cosa que ens ha cridat molt l’atenció és que de 1r a 5é no tenen mai deures. L’escola dóna molta importància  a lectura i obliguen a tots els alumnes a llegir 5 vegades a la setmana. Aquesta tasca es controla i si qualque nin no ha llegit el que s’havia acordat, s’envia una notificació als pares. L’escola també organitza competicions en lectura. Hem vist les finalistes que llegien amb tanta fluïdesa que pareixien ministres fent un discurs. L’escola té una biblioteca preciosa, on els nins poden estudiar, fer grups de feina, agafar llibres de préstec o simplement llegir.

A  primària com de secundària no repeteixen mai cap curs. Els professors hi són per ajudar, adaptar el material…tot el que sigui possible perquè els alumnes puguin acabar la educació obligatòria. I com ens havien explicat el dia anterior, ho fan tan bé que pràcticament no existeix abandonament escolar en aquesta etapa educativa i 98% dels alumnes decideix seguir amb els estudis en acabar el 10é any.

 

A secundària els professors volen que els alumnes aprenguin a ser responsables del seu aprenentatge. Si observen que un alumne no segueix bé, l’intenten ajudar, col·laboren amb les famílies però mai els fan suspendre o repetir el curs.

A partir de segon d’ESO els alumnes tenen un Ipad que els dóna l’escola (subvenció de la municipalitat).

A secundària es respirava un ambient molt relaxat, els nins no tenen perquè estar dins l’aula, si volen, poden seguir treballant en sofàs que estan a quasi tots els passadissos, ja que treballen per projectes i cada alumne segueix el seu ritme de feina.

Aquest centre va començar un projecte nou l’any passat, anomenat “Integrated Subjects”. Les assignatures d’ Islandès, Socials i Ciències es treballen de manera conjunta en un projecte que canvia cada 4 setmanes. Els professor trien el tema (aquesta setmana els alumnes treballaven en projecte sobre genètica), el projecte comença amb una classe magistral per donar els continguts bàsics (en aquest cas, per exemple, explicar, què és una cèl·lula, ADN,…) després els alumnes treballen en tasques obligatòries durant 3 setmanes (la feina varia, de vegades individual, de vegades en parelles o en grups). Durant la darrera setmana els alumnes poden triar què volen fer, és la part més creativa on poden demostrar els seus punts forts…poden fer pel·lícules (hi ha zona Chroma Key i estudi de gravació), poden utilitzar el taller on poden trobar totes les eines i materials….

Les assignatures de matemàtiques i anglès van apart i no formen part d’aquest projecte.

Els estudiants ens han dit que els agrada venir a escola i no solen tenir deures.

Els professors queden dins l’escola cada dia de 14 a 16 i utilitzen aquestes hores per coordinació.

Aquest centre també dona molta importància a l’expressió artística, tots els alumnes han de participar en una obra de teatre o una exposició cada any.

 

En general, tots els professors eren molt molt amables, es veia un ambient familiar, ningú cridava i els nins pareixien molt feliços i contents de venir a escola, tant a primària com a secundària. Els alumnes més grans ens han dit que apreciaven la llibertat que els donaven els professors.

Els professors tenen la mateixa titulació per primària i secundària, ara ja comença a canviar i s’han d’especialitzar en una matèria però fa 10 anys estudiaven la mateixa carrera i havien de fer totes les assignatures a tots els 10 cursos de la educació obligatòria.

Ens ha sorprès veure un ambient amb zero estrès, els professors pareixen molt contents i els alumnes també.

 

 

Islàndia dia 1

Diumenge, 17 de març

 

Per començar la nostra formació, hem anat a un seminari d’un professor local i ens ha explicat el funcionament del sistema d’educació a Islàndia.

1-5 anys: educació pre-escolar

6-16: Educació obligatòria

16-19: educació post obligatòria

20- x: Universitat

 

Pel que fa a la educació pre-escolar, ens han explicat que a Islàndia els nins comencen amb l’escolarització molt prest, la maternitat dura 9 mesos i després un 95% dels nins de 2 anys atenen guarderies i aquest número puja a  97% amb nins entre 3-5 anys.  Les escoletes estan subvencionades pel municipi a 80%, els pares paguen uns 200 euros mensuals.

La majoria de les escoles son públiques (98%), el 2% restant, és privat i formen les escoles Hjallique separen els nins per sexe per fomentar el que manca en cada grup. Per exemple, volen que els nins siguin més afectuosos i les nines més atrevides.

L’educació obligatòria comença als 6 anys i dura 10 anys. Els professors no es separen per primària i secundària, tots tenen la mateixa carrera.

Des de l’any 2016 avaluen per competències i utilitzen les notes A, B+, B, C+, C i D (abans utilitzaven el mateix sistema com Espanya)

A 4t, 7é i 9é fan exàmens estandarditzats però des de l’any 2009 només tenen caràcter informatiu, la nota no afecta als futurs estudis dels nins.

Dins el sistema islandès l’educació obligatòria és sagrada, la societat entén que els nins han d’estudiar i com a conseqüència cap nin repeteix el curs. Als 16 anys 98% dels alumnes continua estudiant.

No obstant això, dins l’educació post obligatòria Islàndia ja no treu tan bons resultats. Degut a les darreres reformes educatives, aquest sector s’ha convertit en un entorn massa estressat i exigent pels alumnes (els polítics han reduït el programa de 4 anys a 3) i hi ha un gran nombre d’alumnes que abandonen aquest programa de manera prematura.

Amb les universitats passa una cosa semblant. És molt fàcil accedir-hi, la matrícula son 6oo Euros anuals i hi ha molt d’estudiants que no acaben.

Dia 5: darrer dia de curset

Darrer dia de curs! Hem conclòs la nostra estada a l’acadèmia creant una aplicació nova i millorant-ne una altra.

Primerament, hem fet una versió nova de l’aplicació “photo art”, que ja vam estar treballant ahir. Aquesta vegada hem usat variables (tal com vam fer amb el joc “I am a star“) per ampliar la gamma de colors.

Per acabar, hem programat una calculadora bàsica; suma, resta, multiplica i divideix, i és més, guarda el nombre obtingut i pots tornar a emprar per seguir fent operacions.

L’horabaixa l’hem dedicat a fer les darreres visites culturals i algunes compres.
I arribat aquest punt, consideram que el curs he estat molt interessant, útil i actual, malgrat que una setmana no basta per aprendre aquest llenguatge de programació, el seu codi. Cal molta paciència, temps, constància i perseverança per aprendre a programar aplicacions més complexes.

De cara a l’escola, amb els més petitons veim una mica complicat usar-les, ja que no disposam ni de telèfon mòbil ni de tauleta a l’aula, potser amb els més grandets sigui més viable, ja que estan més capacitats per aprendre a programar. Però com diu la dita: Roma no es va construir en un dia. Cal temps, més formació i implicació.

Maleta feta, tot recollit i a punt per tornar cap a nostra. Ha estat una gran aventura.

Dia 4: Games

Avui hem dedicat el dia a programar diferents tipus de jocs. N’hem acabat dos. Al primer l’hem anomenat com el joc clàssic “Kill the bug” i consisteix a anar matant una cuca, dinosaure, mosquit o el que nosaltres volguem, d’aquesta manera anam sumant puntuació, pujant de nivell i l’animal va agafant velocitat.
El segon joc, anomenat “Photo Art”, consisteix a agafar una imatge de fons i poder-la anar decorant. Per ara hem introduït tres colors bàsics.

Hem après a posar sensors i temporitzadors.
Hem agafat coordenades de referència i les hem redimensionat per ser visibles a qualsevol pantalla.

L’horabaixa l’hem dedicat a voltar una mica la ciutat amb una visita guiada pel centre històric.

Dia tres: Art, cultura i aprenentatge

Quina alegria quan te n’adones que el fruit d’aquests dies comença a donar resultats. Hem programat un GPS i l’hem provat s’horabaixa per la ciutat… latitud 43° 77′ 46″’, longitud 11° 24′ 64″’, precisió 1’5 m… Les voltes que li hem donat al “coco” han servit per fer una festa del producte de ser constants.

També ens ha donat temps a perfeccionar el que anomenam un “selector d’alumnes a l’atzar”, sumant-hi variables i afegint-hi certs botons amb les seves accions. Hem creat un mini joc anomenat “I am the star” i tot això amb la finalitat de conèixer la immensa quantitat d’opcions amb què ens delecta aquest programa.

Quan el mestre (en Lorenzo) se n’ha adonat que més o menys tots ho teníem entès, ens ha mostrat un apartat anomenat “Gallery” en el qual hi podem trobar una gran quantitat de jocs o app adaptats a l’educació, amb la peculiaritat que estan oberts i amb tot el programari actiu per saber com s’han fet i amb la possibilitat de copiar, afegir o modificar el codi per fer-t’ho teu.
És més, ens hem adonat que tots aquests jocs/app els pots instal·lar a la teva tauleta o mòbil i usar-los a qualsevol banda sense la necessitat d’estar connectats a la xarxa. I fins i tot passar-les als teus companys perquè els altres la puguin emprar.

L’horabaixa també ha estat satisfactori culturalment parlant; hem pujat a la cúpula de la catedral El Duomo on hem gaudit d’unes vistes espectaculars, meravelloses i inimaginables.

   

Més tard hem visitat la Galleria dell’Accademia on hi podem trobar el David de Michelangelo Bounarroti. Una escultura de proporcions perfectes… matemàtiques!, estètica!, art! Quina passada!
I el nostre lledoneret… quina enveja! De Finlàndia a Itàlia! I el que li queda per veure!

  

Dia dos: Programam

Ens hem aixecat cansades… rebentades! Florència és molt gran, hi ha molt per veure i per trescar i ahir no ens la podíem acabar. Vam anar a dormir tard i avui n’hem pagat les conseqüències… cansament… però, un bon caputxino i per envant!

El curs ha estat una mica més actiu que ahir. Ens hem endinsat al món de la programació sense cap llenguatge específic i amb un programari hem creat algunes aplicacions fàcils que, amb els nins de més edat, són útils i fàcils d’emprar. Amb els més petitons (infantil i primària) ens caldria una mica més d’esforç, però… tot és possible!

MIT app inventor” consisteix en l’ús d’un intuïtiu programari per construir aplicacions per mòbils o tauletes. Inicialment fou creat pel MIT (Institut tecnològic de Massatchusetts) i acollit per Google amb la finalitat de què qualsevol persona amb criteri pugui crear-se la seva pròpia aplicació, ja sigui tant per interès propi tan escolar. Per dur-ho a terme s’han de realitzar dues senzilles passes:
1) El disseny de l’aplicació
2) L’edició dels blocs de l’aplicació
D’aquesta manera, així com anam sumant peces a l’editor de blocs, el resultat és immediat al telèfon mòbil o tauleta.

Després de dinar hem anat a fer una visita guiada pels carrers de la ciutat i hem sumat uns 14 km més al nostre recorregut pels impressionants llocs que amaga aquesta ciutat.


Ja toca aplegar i descansar… demà ens espera un gran dia!

Dia 1: Presa de contacte.

Avui ha estat un dia de presentacions i d’introducció al programari.

A l’acadèmia hem conegut gent de Croàcia, Bulgària, Polònia, Finlàndia República Txeca i Letònia. Cada mestre ens ha mostrat com és el seu sistema educatiu i com fan feina dins l’aula.

Nosaltres hem duit a terme la nostra presentació i els hem explicat com és la nostra escola i la nostra forma de fer feina. Els ha agradat el fet que SOM COOPERATIVA.

Ens ha sorprès quan ens han demanat pel que va passar fa una setmana a Sant Llorenç des Cardassar… aquesta mala notícia ha fet la volta al món.

Pel que fa al programari, hem instal·lat una aplicació al mòbil i a l’ordinador anomenada “MIT APP inventor” la qual serveix per crear aplicacions,,, no és redundància! Aquesta app ajuda a crear el teu propi programari per poder aplicar després a l’aula.

Demà ens posarem mans en marxa a endinsar-nos amb l’ús d’aquesta nova app.