Erasmus + Es Lledoner – Es Lledoner pel món

Dia 5: Nijmegen

Divendres 20 de setembre de 2019

Per acabar la setmana hem visitat la Basisschool De Verwondering. Un centre on s’imparteixen classes d’infantil i primària. Encara que no és un centre Montessori pròpiament dit, trobam que té moltes coses semblants a aquesta metodologia. Hem gaudit d’una visita on hem pogut comprovar quin és el seu funcionament diari.

L’edifici, situat al nord de Nijmegen, consta de 2 plantes. A la planta baixa, a una banda, hi tenen situada la guarderia i la resta la tenen per els nins de 4, 5 i 6 anys. L’espai de treball està dividit en una espècie d’ambients on a cada lloc els nins treballen matèries diferents. Cal destacar principalment dues coses: la primera és que els nins no estan separats per edats i que no tenen un sol mestre sinó que hi ha diferents mestres especialistes en la seva matèria a cada un dels ambients. Per a que els nins puguin triar on volen treballar a les seves hores de feina, l’escola té diferents pantalles digitals i tàctils on ells poden apuntar-se.

A les imatges que apareixen a continuació podeu veure les diferents zones de treball que tenen els nins d’aquesta edat.

Al primer pis trobam els alumnes de 7, 8 i 9 anys per una banda, i els alumnes de 10, 11 i 12 per l’altra. El funcionament és pràcticament el mateix: els nins estan mesclats per edats i també es poden apuntar a la pantalla tàctil per triar que volen fer durant la sessió.

A partir dels 7 anys, els alumnes comencen a utilitzar portàtils, que són propietat de l’escola i a mesura que van pujant de nivell, els professors els orienten més per a l’hora de triar el que volen fer, per tal de que abarquin tots els àmbits i la forma de treballar ja no és tan lúdica.

Ens han explicat que tota l’escola funciona amb “goals” setmanals i ens han destacat que això de tenir els alumnes de diferents edats mesclats fa que s’ajudin entre ells i aprenguin els uns dels altres, que per ells és una cosa molt positiva.

I fins aquí la nostra aventura holandesa. Esperam que vos hagi agradat!!!!!

Dia 4: Nijmegen

Dijous 19 de setembre de 2019

Avui, i ja que la nostra escola acaba de posar en marxa el projecte de lectura, hem investigat de quina manera ho duen a terme al Montessori College.

A l’edifici d’estudis acadèmics beuk no dediquen cap temps específic a la lectura però sí que a les assignatures de llengües els alumnes tenen unes lectures obligatòries.

A l’edifici berk d’estudis VMBO dediquen mitja hora dos cops a la setmana de les seves “coaching lessons” de primera hora del matí a llegir el llibre que els alumnes volen. Avui hem vist com els alumnes de diferents aules realitzaven la lectura de forma totalment silenciosa.

A AGORA, com bé vàrem comentar ahir, llegeixen cada dia mitja hora després del descans.

A més, també hem visitat la biblioteca de l’escola, que es troba situada a la quinta planta de l’edifici beuk. Allà ens han explicat quin és el seu funcionament, que és semblant al de qualsevol biblioteca que nosaltres coneixem. Els alumnes tenen la possibilitat d’agafar llibres en prèstec (de fet, ens han dit que els nins dels altres edificis quan no saben que llegir en les seves sessions de lectura, van a cercar llibres allà) i tenen lloc per treballar en silenci tant amb ordinadors com sense. La biblioteca disposa d’una app pròpia on els usuaris poden consultar els llibres disponibles, reservar-los i fer ressenyes.

Un cop acabada la visita a la biblioteca, hem anat a veure el funcionament de dues assignatures pràctiques: tecnologia i música.

A la primera, a diferència del que feim nosaltres, els alumnes per a realitzar els seus projectes parteixen des de zero; és a dir, d’una planxa de metall o d’un taulell de fusta han d’aconseguir crear el producte final seguint unes instruccions detallades dels passos que han de seguir. Un cop finalitzades les tasques encomanades poden idear els seus propis projectes.

Pel que fa a la classe de música, hem vist com l’alumnat estava acabant un projecte que consistia en crear, realitzar i enregistrar un rap que previament havien triat fer.

Com sempre en aquesta escola, no ens queda més remei que destacar la gran infraestructura i les eines de les que disposen.

I a diferència dels altres dies, avui també hem fet sessió de tarda. Integrada dins el programa dels Montessori Global Games que s’han duit a terme aquesta setmana al col·legi, hem participat a una xerrada de Ruben Jongkind, que fou un dels impulsors juntament amb Johan Cruyff de la implantació del mètode Montessori al club de futbol Ajax FC. Ens ha parlat de l’efectivitat d’aquest mètode a l’esport en general i una mica més en particular al futbol. Després, hem tengut un temps per parlar amb la resta d’assistents, tots ells treballadors en centres Montessori.

Aquí podeu veure algunes imatges que hem fet avui dels Montessori Global Games.

I així ens hem acomiadat del Montessori College de Nijmegen ja que demà farem una visita al Bassischool De Verwondering. Demà vos contarem que tal!!!

Dia 3: Nijmegen

Dimecres 18 de setembre de 2019

Hem començat aquest tercer dia visitant un programa, instaurat fa dos anys i molt novedós, anomenat AGORA. Aquest, consisteix en que els nins (que en aquest cas tenen majoritàriament entre 12 i 14 anys) no tenen assignatures pròpiament dites, sinó que aprenen segons els interessos de cada un. Tots els nins sí que tenen unes matèries “obligatòries” que són: holandès, anglès i càlcul, que aprenen mitjançant plataformes digitals com per exemple el “Duolingo”. La resta del que aprenen ho fan mitjançant “challenges”. Aquests “challenges” són uns objectius a complir en cinc móns diferents: medi ambient, cièntific, TIC, artístic i societat.

L’alumnat es sol apuntar al programa principalment per dos motius: no els hi van bé els estudis de manera ordinària o les famílies volen que els seus fills aprenguin d’una manera més lliure. Quan acabin aquest programa els nins toquen estar capacitats per presentar-se a les proves dels estudis ordinaris i poder seguir les mateixes vies que la resta d’estudiants.

El dia a AGORA comença cada matí amb una reunió per part dels professors que integren el programa, que en aquest cas s’anomenen coaches, a les 8:15h on comenten que faran durant el dia i els dimarts i dijous també tanquen el dia amb una reunió.

Entre les 8:45h i les 9:00h arriben els nins i la primera mitja hora fan una activitat conjunta.

A les 9:30h cada alumne es situa al seu espai de treball, que ha estat dissenyat i creat per ell mateix, i a partir d’aquí i fins a les 11:50h té llibertat per decidir si vol treballar les matèries “obligatòries” o en el seu propi challenge. Després d’aquest temps, tenen una pausa de mitja hora i continuen el dia amb 30 minuts de lectura obligatòria. Finalment acaben la jornada amb una altra hora i quaranta minuts de treball.

La funció dels coaches és assessorar els nins amb els seus challenges i intentar que abarquin totes les matèries obligatòries i els cinc móns. Per triar cada challenge l’alumne també els ha de justificar perquè ha fet aquesta elecció i quan l’acaben el presenten als seus companys la primera mitja hora del dia.

Una vegada acabada la visita a AGORA, una decana de l’edifici beuk, on es duen a terme els estudis de VWO (que són preparatoris per anar a la universitat) ens ha explicat el seu funcionament.

Aquests estudis tenen una durada de 6 anys i podriem dir que són l’equivalent a España de ESO + Batxillerat. La durada de la seva jornada escolar és de 5 hores lectives.

Els tres primers anys totes les matèries són obligatòries i dins aquests primers tres anys tenen la possibilitat d’aprendre quatre idiomes estrangers: anglès, espanyol, alemany i francès.

A final del tercer curs ja s’han d’especialitzar en el perfil acadèmic que voldran estudiar en el futur: científic, tecnològic, cultura i societat o economia i societat. Totes les especialitats tenen unes matèries comunes i unes troncals i optatives. Cada alumne té un horari individualitzat on disposa d’una sèrie d’hores obligatòries però després en té unes altres on pot elegir quina de les altres matèries vol treballar. Com que el seu curs escolar consta de 4 períodes pot anar canviant aquesta elecció.

A més, tots els cursos disposen d’una sessió diària de quaranta minuts que anomenen “tutories”. Una d’aquestes tutories a la setmana és amb el seu tutor de curs i per les altres quatre l’alumnat pot triar quina matèria vol reforçar amb el seu professor especialista.

Desprès de dinar hem assistit a una classe d’espanyol amb un funcionament bastant similar a les nostres classes de llengua estrangera, on hem donat una mà a la professora i hem interectuat amb els alumnes.

La darrera hora al centre, l’hem passada amb un grup que està cursant el seu darrer any al VWO mentre preparaven un projecte de recerca que és obligatori en el seu sistema educatiu per a l’obtenció de la titulació. Hem pogut observar l’autonomia d’aquest alumnat a l’hora de triar el tema del projecte i el seu desenvolupament.

Demà més!!

Dia 2: Nijmegen

Dimarts 17 de setembre 2019

Avui hem visitat els altres dos edificis dels que consta el Montessori College, els que ells anomenen “berk”. Aquí hi assisteixen alumnes d’entre 12 i 16 anys d’edat, que han triat la via VMBO. En aquesta, que té una durada de quatre anys, els nins són formats per accedir al món laboral o bé per continuar estudiant a una espècie de formació professional, i inclús, poden optar per tornar a una via acadèmica que els permetria arribar a la universitat. A la imatge podeu veure el funcionament del sistema educatiu neerlandès.

En aquest edifici, de dilluns a dijous a primera hora i els divendres a darrera hora, tots els grups fan “coaching hour”. Aquestes hores s’utilitzen per fer dinàmiques de cohesió de grup, perquè els nins es donin a conèixer als seus companys o simplement per a fer tasques pendents. Concretament, a la classe que hem assistit nosaltres avui, on hi havia nins de 13 i 14 anys, hem vist com tres alumnes, mitjançant una presentació digital, donaven informació sobre ells mateixos al grup. Destacariem l’atenció i el respecte que tenien tots els altres cap al company que feia la presentació.

També és important anomenar que durant aquestes coaching hours els estudiants tenen la possibilitat d’anar a un lloc de l’edifici on poden demanar dubtes al professor especialista que hi ha, per exemple quan nosaltres hi hem passat hi havia una professora de matemàtiques.

Després, dos nins voluntaris ens han acompanyat a una visita guiada pels seus edificis i instal·lacions i ens han anat explicant el funcionament dels seus estudis des del seu punt de vista. El fet de que hagin estat dos nins els que ens han acompanyat ha fet que hàgim tengut una visió diferent que hem trobat interessant i alhora entretenguda.

Hem pogut observar que tenen unes grans instal·lacions esportives i depenent de l’època de l’any i la climatologia utilitzen les interiors o les exteriors.

Alumnes del centre que preparen el menjar per els participants dels Montessori Games.

Com mostra la imatge superior la jornada consta de 5 hores lectives i 3 pauses, dues de 15 minuts i una de 30 minuts. Aquesta pot veure’s ampliada si l’alumnat fa alguna activitat extraescolar.

Després del primer descans, hem assitit a una classe d’alumnes amb dificultats. Allà ens han explicat que aquests nins assisteixen a algunes classes amb el seu grup natural amb el suport d’una professora; aquestes classes són prèviament consensuades entre l’escola, l’alumne i la familia. La resta d’hores treballen en una aula aposta per ells, on reforcen sobretot la comprensió lectora.

Volem comentar que, a diferència del que passa al nostre sistema, l’alumnat nouvingut aprèn l’idioma local durant uns dos anys a un lloc especialitzat en la matèria abans d’accedir a l’escolarització ordinària.

Per acabar el dia hem assistit a dues classes més. La primera anomenada T&O, que és una mescla de història, socials i economia, funciona per projectes i hem presenciat com se’ls han presentat diferents opcions de projectes, que poden escollir els nins segons els seus interessos, i com l’han començat a organitzar (en aquest cas havia de tenir una durada de tres setmanes).

La darrera classe de la que hem pres part ha estat una classe d’anglès. La professora ens ha explicat que dins la mateixa aula els alumnes poden treballar en tres nivells diferents segons el seu coneixement de l’idioma, ja que disposen d’una plataforma digital on troben exercicis adaptats al seu nivell i són encoratjats a aconseguir arribar al nivell superior. Com a la resta de l’edifici la matèria no disposa de llibre de text.

Com podeu veure a la foto algunes aules estan preparades tant per fer classes teòriques com per pràctiques.

Després d’aquest dia tan intens, demà ens hi tornam posar!!

Dia 1: Nijmegen

Dilluns 16 de setembre 2019

El primer dia al Montessori College de Nijmegen, ha estat una petita presa de contacte amb el centre, que es troba situat a la zona sud-est de la ciutat. L’escola compta amb aproximadament 250 treballadors i uns 1 900 alumnes distribuïts en tres edificis.

Aquest matí ens ha rebut una de les professores d’espanyol del centre i ens ha fet una visita guiada per un d’aquests tres edificis, concretament aquell on hi estudien els nins que estan orientats per anar a la universitat, amb edats compreses entre 11 i 18 anys.

Pel que hem pogut observar, i ens han dit, les instal·lacions són bastant noves ja que només tenen 5 anys d’antiguitat.

Com a particularitat comentar que tenen distribuïdes les aules de ciències a un costat i les aules de lletres a l’altre.

Mentre ha durat aquesta visita guiada, també hem pogut entrar a algunes classes i observar i parlar breument amb alguns alumnes.

Demà continuam!!

Islàndia, dia 5

Després de tres dies intensos de visitar escoles i acumular informació, ja tocava visitar alguns dels llocs més impressionats d’Islàndia. El programa d’avui consistia en visitar el Cercle Daurat “Gullni hringurinn”, un tour de 10 hores de duració i que fa una visita els llocs més característics del paisatge pròxim a Reykjavík.

El programa era prou interessant i complet. L’hora de partida era a les 8:30 davant Hallgrimskirkja, una església luterana situada a la part alta de la capital islandesa. És un edifici espectacular i acabat fa relativament poc, l’any 1986.

Des d’aquest punt i després d’una hora de bus hem arribat al Parc Nacional de Fingvellir. Allà ens hem trobat un gran llac glaçat i petites cascades provinents dels glacials situats a zones més elevades. Un lloc espectacular, tant és així, que algunes de les localitzacions de la sèrie Game Of Throneses varen fer just aquí on érem.

La següent aturada va ser espectacular. Vam anar a veure la zona de Gullfoss o Cascada Daurada. Es un canyó que ha format nombroses cascades amb l’aigua provinent dels glacials i dels sòls de lava que hi ha per aquesta zona de l’illa.

La darrera zona que hem visitat és possiblement una de les imatges més conegudes d’aquesta illa, els guèisers. Ens han portat al Parc Nacional Bläskógabyggõ, una petita zona amb activitat geotèrmica i amb 4 guèisers.

Islàndia, dia 4

ISLÀNDIA: DIA 4

Avui hem visitat una de les escoles més antigues de Reykjavik. Es diu Melaskóli, es va fundar l’any 1946 i avui dia té uns 600 alumnes des de 1r de primària fins al 7é.

L’escola dóna més importància a les classes creatives i pràctiques. Els nins fan plàstica, música, cuina, fusteria i classes de cosir. Tot això en classes reduïdes, amb un màxim de 12 alumnes per un professor. A més a més, si dins classe hi ha un alumnes de necessitats educatives especials, tendrà un professor per a ell tot sol.

Igual que a les altres escoles que hem pogut veure aquesta setmana, també aquí es respirava un ambient relaxat i tranquil. No obstant, sí que els mètodes educatius eren més tradicionals. Els nins tenen deures cada setmana, fan exàmens, no treballen per projectes i fins i tot s’avaluen amb el sistema de l’1 al 10.

Ens hem fixat que damunt cada taula hi havia un llibre diferent, a part dels quaderns i material escolar. Es perquè en aquest centre comencen el dia amb lectura silenciosa. Durant la primera mitja hora tant els nins, com els professors llegeixen un llibre que hagin triat. Igual que al primer centre, també aquí organitzen les competicions de lectura en veu alta…avui hem vist als finalistes i hem quedat bocabadats. No només llegeixen bé, sense aturar-se, també se saben parts de memòria i mantenen un contacte visual amb el seu públic com uns oradors professionals.

Un altre aspecte que tenien totes les escoles que hem vist en comú són uns espais de feina alternatius. Melaskóli no és un centre modern i ric on sobra espai i on tenen doblers per comprar sofàs i muntar zones “chill out” com vàrem veure ahir. No obstant, entenen que els seus alumnes han de tenir un lloc més tranquil per fer feina en cas de que dins la classe hi ha massa renou. Per això posen unes taules i cadires dins el passadís i els nins hi poden sortir si se senten massa estressats o no es poden concentrar. El més sorprenent ha estat veure que encara que estiguin tot sols, sense el control del professor, seguien amb la feina encomanada. (De totes maneres, la coordinadora de l’escola ens ha dit que també tenen alumnes que s’aprofiten d’aquesta mesura i surten per no fer res.)

Pel que fa a les noves tecnologies, l’escola disposa d’un parell de Chromebooks i un parell d’ipads que s’han de compartir entre els alumnes. La professora ens ha recomanat les aplicacions Bee-Boti WeDo2.0(Lego Education) per ensenyar la base de programació i robòtica.

En general ha estat una altra visita inspiradora, hem vist com els professors respecten als seus alumnes (i vice versa) i com l’expressió artística ajuda a donar sentit a l’educació

Islàndia dia 3

ISLÀNDIA – DIA 3

Avui hem anat a visitar l’escola Saemundarskóli a les afores de Reykjavik. El lema d’aquesta escola és Joy, Respect & Cooperation i la veritat és que tots aquests eren visibles.

L’escola és molt nova i moderna amb unes facilitats que feien molta enveja. L’edifici es va construir l’any 2004 i avui dia compta amb 496 alumnes i 75 professors.

L’equip docent ha elaborat el seu propi sistema d’avaluació després de la reforma del currículum (el canvi de qualificacions de 1-10 a A-D). Els professors utilitzen una metàfora molt visual perquè els nins entenguin què és el que hauria de suposar el seu aprenentatge. Comparen el procés d’aprenentatge amb habilitats que tenen els nins per anar amb bicicleta. El que seria capaç de botar amb la bici de roca a roca es mereixeria una A (ens han explicat que hi ha molt poqueta gent que arriba a la nota màxima), el que sap anar molt bé, ràpid i mai cau tendria una B (la majoria dels nins aspiren a tenir el B), el que de vegades cau seria C i el que no sap anar amb bici una D. Igual que a l’escola d’ahir, ens han explicat que no solen donar una D i en cas de posar-la, haurien d’explicar les coses que l’alumne sí que sap fer, perquè no hi ha cap nin que no sàpiga fer res. La seva filosofia d’avaluació es basa en avaluació positiva i motivadora, utilitzen els conceptes de Carol Dweck (Ted Talk: The power of “yet”) i Shirley Clarke (Assessment for Learning – per exemple, ús de color rosa per destacar punts forts d’una redacció i verd per parts que s’haurien de millorar).

Altres aspectes que juguen un paper important és l’ensenyament a l’exterior (outdoor education) per crearconnexions amb la naturalesa (sobre tot a nivell de primària, els nins passen 2 hores a l’exterior cada setmana) i els tallers pràctics com a part del currículum (classes de cuina, cosir, taller de tecnologia, plàstica…).

Pel que fa a l’ús de les TIC avui, igual que ahir, hem pogut veure que la tecnologia i les aplicacions són pràcticament inexistents. L’escola ha comprat Ipads pels petits i ChromeBooks per als de secundària però els utilitzen quasi exclusivament per fer recerca i GoogleClassroom.

El que més ens ha cridat l’atenció és l’autonomia que tenen els alumnes. Els nins poden triar pràcticament tot: entre ordinador o llibre, fer treball a mà o amb ordinador, fer un examen o una tasca com pel·lícula o un treball… Ens han explicat que tot va en relació fins a on volen arribar. Si un nin aspira a tenir una A o una B (o sigui vol aprendre a anar amb la bicicleta com un expert) probablement voldran fer un examen al final de l’avaluació i treballaran més que un altre que està conforme amb una C. A més a més entenen, que el més important no és COM aprenen, sinó QUÈ aprenen.

Igual que a l’escola d’ahir, també aquí es dóna molta importància a la part artística i per això, cada divendres s’organitza un espectacle de teatre, dansa o cant. Cada divendres li toca a un curs i tenen 2 setmanes de preparar-ho – per això utilitzen el temps de les classes i l’espectacle es fa a la darrera hora abans de partir cap a cases.

Hem assistit a classe d’anglès que era una classe súper tradicional i en realitat bastant avorrida. El alumnes d’edat de 3r ESO han llegit un text del seu llibre i a continuació han visualitzat un vídeo relacionat amb el text. La professora intentava fer qualque pregunta però els alumnes eren molt poc participatius però el seu comportament era exemplar durant tota la sessió. Al final han començat a fer activitats de comprensió lectora fotocopiades del llibre.

A socials els alumnes treballaven en grups en un projecte sobre les energies renovables. Es tractava de fer recerca i cada alumne feia una part del treball. Durant aquesta classe es podia sentir més renou, els alumnes podien escoltar música i aixecar-se en qualsevol moment. Malgrat això, l’ambient de feina era molt agradable i relaxat.

Al final del dia, els professors ens han explicat que la feina de docent no està molt ben valorada per la societat, els sous estan per davall la mitjana i en general falten recursos humans. No obstant, pareix que darrerament el tema va millorant a poc a poc.

Islàndia, dia 2

Dilluns, 18 de març-19

Els 5 punts més destacats de la nostra visita :

els alumnes islandesos mai repeteixen curs
prioritzen la lectura davant tot
l’escola no permet sucres o aliments processats
llibertat i autonomia dels alumnes
absència de TIC en primària

Si voleu sabre més, llegiu aquest article

Avui ens ha fet la primera visita a una escola islandesa. Langholtsskóliés la “grammar school” (educació obligatòria, alumnes de 1r a 10é, de 6 a 16 anys) més gran de Reykjavik. Té un total de 682 alumnes i va ser construïda ara fa 65 anys.

A primera vista, l’escola no és molt diferent a la nostra. Això sí, les aules son més amples i el màxim dels alumnes per classe és 20. Els nins estan generalment asseguts en grups de 4 i treballen majoritàriament per projectes.

A primària ens han explicat el seu projecte de pati. Els alumnes de 3r i 4t organitzen els jocs del pati. Cada dues setmanes es canvia la parella de “playmates” (els organitzadors), fan reunions amb la professora coordinadora d’aquest projecte i trien els jocs. Aquests han de ser jocs que no limitin el número de participants perquè hi pugui participar TOTHOM. Els playmates duen un armilla perquè se’ls vegi i surten al pati un parell de minuts abans del començament de l’esplai per poder preparar l’activitat.

Els alumnes de primària i secundària comencen a les 8:30, les classes tenen una duració de 40 minuts però no hi ha cap sendal que avió per entrar. Les classes acaben a les 13:30. Els alumnes de primària normalment tenen activitats extraescolars durant el capvespre, aquestes classes es paguen però no tenen un cost elevat i la gran majoria dels nins hi van.

Les classes a primària pareixien bastant tradicionals, els nins segueixen llibres de text i prenen apunts al quadern. No obstant això, es veia un ambient molt tranquil, els nins no criden, no molesten, estan molt centrats amb la feina i el seu nivell d’anglès és increïble. Comencen amb classes a 4t de primària però abans ja aprenen a casa gràcies a Youtube i a la televisió en anglès.

Tots els nins duen un berenar saludable, l’escola (i segons ens han explicat, tota la societat islandesa) no permet aliments processats i sucres dins l’escola. Només es pot beure aigua (del grifó, l’escola dóna als nins tassons reutilitzables). Els nins dinen dins l’escola, el menú avui era salmó amb patates bollides i ensalada; el dinar no és gratuït. Els nins mateixos lleven els seus plats en acabar i uns altres més grans grans s’encarreguen de recoller els plats bruts i preparar el rentaplats.

A primària no utilitzen quasi mai tecnologia, enguany tenen uns quants Ipads per compartir entre ells (els Ipads han estat una subvenció per part del municipi).

Hi ha assignatures que no existeixen a Espanya, com cuina o classes de costura.

El centre té auriculars per si qualque nins vol aïllar-se del renou de la classe i concentrar-se. A secundària ja poden utilitzar-los per escoltar música.

Una altra cosa que ens ha cridat molt l’atenció és que de 1r a 5é no tenen mai deures. L’escola dóna molta importància a lectura i obliguen a tots els alumnes a llegir 5 vegades a la setmana. Aquesta tasca es controla i si qualque nin no ha llegit el que s’havia acordat, s’envia una notificació als pares. L’escola també organitza competicions en lectura. Hem vist les finalistes que llegien amb tanta fluïdesa que pareixien ministres fent un discurs. L’escola té una biblioteca preciosa, on els nins poden estudiar, fer grups de feina, agafar llibres de préstec o simplement llegir.

A primària com de secundària no repeteixen mai cap curs. Els professors hi són per ajudar, adaptar el material…tot el que sigui possible perquè els alumnes puguin acabar la educació obligatòria. I com ens havien explicat el dia anterior, ho fan tan bé que pràcticament no existeix abandonament escolar en aquesta etapa educativa i 98% dels alumnes decideix seguir amb els estudis en acabar el 10é any.

A secundària els professors volen que els alumnes aprenguin a ser responsables del seu aprenentatge. Si observen que un alumne no segueix bé, l’intenten ajudar, col·laboren amb les famílies però mai els fan suspendre o repetir el curs.

A partir de segon d’ESO els alumnes tenen un Ipad que els dóna l’escola (subvenció de la municipalitat).

A secundària es respirava un ambient molt relaxat, els nins no tenen perquè estar dins l’aula, si volen, poden seguir treballant en sofàs que estan a quasi tots els passadissos, ja que treballen per projectes i cada alumne segueix el seu ritme de feina.

Aquest centre va començar un projecte nou l’any passat, anomenat “Integrated Subjects”. Les assignatures d’ Islandès, Socials i Ciències es treballen de manera conjunta en un projecte que canvia cada 4 setmanes. Els professor trien el tema (aquesta setmana els alumnes treballaven en projecte sobre genètica), el projecte comença amb una classe magistral per donar els continguts bàsics (en aquest cas, per exemple, explicar, què és una cèl·lula, ADN,…) després els alumnes treballen en tasques obligatòries durant 3 setmanes (la feina varia, de vegades individual, de vegades en parelles o en grups). Durant la darrera setmana els alumnes poden triar què volen fer, és la part més creativa on poden demostrar els seus punts forts…poden fer pel·lícules (hi ha zona Chroma Key i estudi de gravació), poden utilitzar el taller on poden trobar totes les eines i materials….

Les assignatures de matemàtiques i anglès van apart i no formen part d’aquest projecte.

Els estudiants ens han dit que els agrada venir a escola i no solen tenir deures.

Els professors queden dins l’escola cada dia de 14 a 16 i utilitzen aquestes hores per coordinació.

Aquest centre també dona molta importància a l’expressió artística, tots els alumnes han de participar en una obra de teatre o una exposició cada any.

En general, tots els professors eren molt molt amables, es veia un ambient familiar, ningú cridava i els nins pareixien molt feliços i contents de venir a escola, tant a primària com a secundària. Els alumnes més grans ens han dit que apreciaven la llibertat que els donaven els professors.

Els professors tenen la mateixa titulació per primària i secundària, ara ja comença a canviar i s’han d’especialitzar en una matèria però fa 10 anys estudiaven la mateixa carrera i havien de fer totes les assignatures a tots els 10 cursos de la educació obligatòria.

Ens ha sorprès veure un ambient amb zero estrès, els professors pareixen molt contents i els alumnes també.

Islàndia dia 1

Diumenge, 17 de març

Per començar la nostra formació, hem anat a un seminari d’un professor local i ens ha explicat el funcionament del sistema d’educació a Islàndia.

1-5 anys: educació pre-escolar

6-16: Educació obligatòria

16-19: educació post obligatòria

20- x: Universitat

Pel que fa a la educació pre-escolar, ens han explicat que a Islàndia els nins comencen amb l’escolarització molt prest, la maternitat dura 9 mesos i després un 95% dels nins de 2 anys atenen guarderies i aquest número puja a 97% amb nins entre 3-5 anys. Les escoletes estan subvencionades pel municipi a 80%, els pares paguen uns 200 euros mensuals.

La majoria de les escoles son públiques (98%), el 2% restant, és privat i formen les escoles Hjallique separen els nins per sexe per fomentar el que manca en cada grup. Per exemple, volen que els nins siguin més afectuosos i les nines més atrevides.

L’educació obligatòria comença als 6 anys i dura 10 anys. Els professors no es separen per primària i secundària, tots tenen la mateixa carrera.

Des de l’any 2016 avaluen per competències i utilitzen les notes A, B+, B, C+, C i D (abans utilitzaven el mateix sistema com Espanya)

A 4t, 7é i 9é fan exàmens estandarditzats però des de l’any 2009 només tenen caràcter informatiu, la nota no afecta als futurs estudis dels nins.

Dins el sistema islandès l’educació obligatòria és sagrada, la societat entén que els nins han d’estudiar i com a conseqüència cap nin repeteix el curs. Als 16 anys 98% dels alumnes continua estudiant.

No obstant això, dins l’educació post obligatòria Islàndia ja no treu tan bons resultats. Degut a les darreres reformes educatives, aquest sector s’ha convertit en un entorn massa estressat i exigent pels alumnes (els polítics han reduït el programa de 4 anys a 3) i hi ha un gran nombre d’alumnes que abandonen aquest programa de manera prematura.

Amb les universitats passa una cosa semblant. És molt fàcil accedir-hi, la matrícula son 6oo Euros anuals i hi ha molt d’estudiants que no acaben.