L’antimatèria

Que passaria si saludàssim a una persona igual que nosaltres però d’antimatèria?

El més lleuger contacte nostre, amb una altra persona idèntica a nosaltres, però amb constitucions per antiprotons i positrons, seria fatal. Si xoquéssim la mà ens desintegraríem i provocaríem una explosió capaç de destruir una gran ciutat. Per sort, la quantitat d’antimatèria és ínfima en comparació amb la matèria, almenys aprop nostre,  és a dir, al nostre sistema solar.

I ara, el que tots ens demanam, què és l’antimatèria? Com el seu nom indica, el concepte de antimatèria fa referència a una matèria composta per antiàtoms. És a dir, si els àtoms estan compostos per electrons, protons i neutrons, els antiàtoms estan compostos per antielectrons, antiprotons i antineutrons. Però tenen càrregues elèctriques oposades, aquesta peculiaritat per petita que paregui és fonamental. Bàsicament la diferència és la càrrega elèctrica, són partícules iguals en massa, en aparença i constitució, però a més de càrrega oposada, les partícules d’antimatèria, tindrien moviments de rotació, també oposats als de les partícules de matèria.

Demostrar l’existència d’antimatèria no es fàcil, ja que la vida d’aquestes persisteix durant una deumilionèsima de segon. Persisteix fins que una d’altre partícula de matèria xoca amb ella i s’aniquilen mútuament. Aquedat demostrat que quan una partícula de matèria i una d’antimatèria xoquen es neutralitzen i desapareixen i es transformen amb energia de radiació gamma(y).

Aquí vos deix una definició gràfica del que es un anti-àtom.

3D_image_of_Antihydrogen.svg.redimensionada

Fonts:

 “El origen del hombre”

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Com funcionen els vestits aeris

” El principi fonamental és retenir l’aire “. El vestit té tres ales ( les dels braços i una més gran a les cames ) , està fet de niló i conté unes petites canalitzacions que permeten circular l’aire i augmentar la resistència a la caiguda. Això els permet desplaçar-se en una proporció de 3 a 1, és a dir , recórrer cap endavant tres vegades més espai que cap avall. pareix ‘’màgia’’ no feu gaire cas : en realitat és pura física.

Els vestits converteixen el cos humà en un ” pla aerodinàmic ” : una ala corba que produeix una empenta que permet que l’aire flueixi més ràpid per sobre de l’ala que per sota de la mateixa . És la tecnologia que li ha permès a les persones navegar cap a la Terra en paracaigudes i en ala delta durant dècades . Però adaptar perquè s’ajustés al cos humà no va ser tasca fàcil .

No va ser fins 1997 que el pioner francès del paracaigudisme , Patrik de Gayardon , va estrenar el vestit aeri inflat de “pressió d’aire” , que s’omplia d’aire com un paracaigudes per aconseguir una ala rígida .
Avui dia, els vestits aeris són molt més eficients que els seus predecessors . Li permeten al pilot lliscar molts metres cap endavant per cada metre de descens cap a la Terra

Us deixo aquest vídeo que vaig trobar mentre buscava informació sobre aquest tema . S’hi pot veure com són capaços de volar a gran velocitat  i tenen un domini total sobre el vestit a més són capaços de accelerar i reduir la velocitat de manera que poden controlar el seus moviments .Atents , perquè quan es deixen anar cap a un costat recorda als caces de F-18.


video

 

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El vol de les aus

Cada vegada que mirem al cel, ens quedem fascinats en veure com volen les aus. S’enlairen, volen fent cucaveles, s’eleven i es deixen caure en picat. Però com poden agafar grans velocitats i mantenir-se al cel?

alita

Les aus es desplacen pel cel aprofitant els corrents d’aire per elevar-se i augmentar les velocitats de desplaçament. La forma de l’ala s’aproxima a una gota allargada, còncava a la part inferior i convexa a la part superior. Aquesta forma permet oposar menor resistència al medi aeri, provocant que quan passa l’aire, es generi una diferència de velocitats entre les dues cares de l’ala.

Les plomes també tenen gran importància, les que es troben inserides a l’os (primàries) de la mà són asimètriques i proporcionen la força per enlairar-se i maniobrar.

Les altres plomes (secundàries) són les responsables de retenir l’aire que serveix per elevar-se i mantenir-se al vol.

L’au més ràpida del món és el  “Gallinago paraguaiae”. És una au petita que pot realitzar rechonvols a grans distàncies i velocitats, sense aturar. Són capaces de viatjar 6760 Km a una velocitat mitjana de 97 Km/h.

Biòlegs de tot el món, afirmen que al tenir grans reserves de greix, són capaces de volar llargues distàncies sense aturar. Aquest greix és cremat durant el vol.

 

Fonts d’informació:

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Viatge a la velocitat de la llum

En l’hipotètic cas que ens aconseguíssim moure a la velocitat de la llum el trajecte no seria tan agradable com ens volien fer creure a Star Wars, el principal impediment d’un viatge interestel·lar no és la part tecnològica, que podríem resoldre en qüestió de temps, sinó la fragilitat que cos humà. Què li passaria a una persona que viatges a la velocitat de la llum?

Per començar, dir que si ens desplacéssim a la velocitat de la llum que és de 300.000 km/s a través de l’espai exterior, moriríem en qüestió de segons. Si viatgéssim amb una nau el feix de radiació la faria mal bé i destruiria tot tipus de vida en el seu interior.

Fa poc es va descobrir una Super-Terra en un medi on hi podria haver vida situada a 42 anys llum. Suposant que viatgéssim a 300 000 km/s arribaríem el nou planeta en 42 anys, però per a la persona que viatgés dins la nau passaria menys temps, i això s’anomena la paradoxa dels bessons. El viatger tendria la sensació d’un temps normal, però quan tornes a la terra tothom hauria envellit més de pressa que ell, de certa manera viatjaríem en el temps. I és que viatjant a la velocitat de la llum el temps transcorre més lentament, ja que, el temps no és absolut.

Com a solució, ens hem de conformar a assolir velocitats de tan sols un 10% de la velocitat de la llum, que difícilment ens permetria viatjar a l’estrella més propera, Propera Centauri, en el termini d’una vida humana.

Fonts:

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Salt més alt amb un paracaigudes

Felix Baumgartner, Viena, 1969, va realitzar fa dos anys el salt amb paracaigudes més alt de la història, al llençar-se desde 39000m, i també el salt més llarg amb paracaigudes ja que va estar caiguent més de 7 minuts!! També va ser el primer humà en trencar la barrera del so sense cap vehicle, al aconseguir una velocitat instantània de 1342km/h.

Tenint en compte que es va llençar desde 39000 m, que la acceleració de la gravetat és de 9,8m/s i que en la estratosfera quasi no hi ha fregament, és normal que arribés a aquesta velocitat.

Cal dir que el rècord actual és ostentat per Alan Eustace al batre els 39 km de altitud a 41, però els altres rècords segueixen sent per Felix.

Segurament estareu pensant; com és que no va arribar a unes velocitats superiors? Ido bé, la resposta és simple, hi ha una cosa anomenada fregament és el que es produeix a l’atmosfera quan es realitza una caiguda lliure. L’aire impedeix que el cos agafi majors velocitats xocant contra ell, d’aquesta manera frena.

Així funciona també la lògica del paracaigudes; com més espai ocupi el cos, més es xocara contra l’aire, és a dir que si desplegam alguna cosa amb tant de volum com un paracaigudes, la superfície de contacte amb l’aire el farà frenar quasi del tot.

Aquí deix el vídeo.

 

Fonts d’informació

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Els moscards piquen segons el tipus de sang?

A qui prefereixen picar els moscards?mosquito1

La típica resposta a aquesta pregunta, és que els moscards es senten atrets per la gent que té la sang més dolça. És vera?

Segons diversos estudis científics, els moscards elegeixen a les seves víctimes en funció de la quantitat de diòxid de carboni que emetem en respirar.

Un ésser humà produeix cada dia aproximadament un kilogram de CO2. Els moscards detecten corrents amb pulsacions de CO2 amb les quals dedueixen que a prop hi ha sang fresca per alimentar-se.

El diòxid de carboni emès al respirar és més gran en els adults que en els nins, i també segons l’exercici físic i l’alimentació d’una persona. mosquito3

L’àcid làctic, un altre substància que emetem en respirar o en suar, també atreu els insectes. Les persones embarassades i les que acaben de realitzar un exercici físic emeten més CO2 i més àcid làctic, d’aquesta manera tenen més possibilitats d’atreure els moscards.

Els científics de la Universitat de Florida varen crear paranys per enganyar als moscards, aquestes emetien les quantitats de CO2 com ho faria una persona normal.

Fonts d’informació:

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Hennessey Venom GT; el cotxe més ràpid

El Hennessey Venom GT és el nou cotxe més ràpid del món, després del rècord aconseguit el 14 de febrer de 2014 després d’arribar a una velocitat màxima de 435,31 km/h.

Hennessey_Venom_GT

La cursa es va realitzar al centre espacial Kennedy, a la pista d’aterratge de transbordador espacial, en una pista de 3,2 quilòmetres de longitud. El pilot encarregat d’aconseguir aquest rècord va ser Brian Smith, director de Miller Motorsport, pilot experimentat i ex enginyer de prova de pneumàtics de la marca Michelin.

Les dades recollides pel sistema de mesurament GPS VBOX van demostrar que el Venom GT va aconseguir una acceleració mitjana d’1 quilòmetre per segon, i va estar només 10,1 segons en passar de 260 a 270 km/h.

L’equip de Hennessey ara pot afegir el de «velocitat màxima absoluta» a la seva creixent llista de rècords de velocitat, ja que també és el cotxe que va aconseguir una acceleració més ràpida, en passar de 0 a 300 Km/h en tan sols 13, 63 segons.

Font: MarcaMotor

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Homosexualitat. Pura genètica?

La gran majoria de persones pensa que l’homosexualitat s’explica amb les influències psicològiques i socials d’un individu. Però realment l’homosexualitat és una elecció?

No es coneixen certament els factors que defineixen la identitat sexual d’una persona, però un nou estudi conduït per la Universitat de Chicago dels Estats Units, demostra que la homosexualitat podria tenir un origen biològic i no psicològic.

La comunitat científica en general sempre s’ha inclinat cap a una explicació biològica de la sexualitat, algunes hipòtesi sostenen que l’homosexualitat es gesta abans del naixement de l’infant, i que està lligada als canvis hormonals de la mare, ja que els nivells de testosterona influeixen en el desenvolupament de certes àrees cerebrals implicades parcialment en l’atracció sexual. Altres apunten cap a una resposta immune del cos de la mare cap a un fetus de gènere masculí, que en experimentar de forma reiterada després de diversos embarassos d’homes, augmenta les possibilitats de tenir un fill homosexual. La gran majoria sembla coincidir en els condicionants prenatals de la identitat sexual.

Fins al moment es descartava la possibilitat de que existís un gen específic associat a l’homosexualitat, però la nova investigació ha reobert el debat, un equip de científics va analitzar l’ADN de més de 400 parelles de germans homosexuals, i van identificar dos trams d’ADN vinculats a l’homosexualitat. Encara es desconeix quin dels gens posseeix el factor determinant i com actua en l’orientació sexual d’una persona. Però els cíentifics diuen que simplement podria ser “predisposició genètica” i que les experiències personals també perfilarien en certa mesura les inclinacions sexuals de l’individu. No obstant això, aquest estudi afirma que la hi ha una predisposició genètica, i que l’embaràs no es relaciona amb això.

Encara que no sigui possible de moment afirmar l’origen genètic de l’homosexualitat, els científics seguiran investigant i rebutjen que es tracti d’una simple elecció i per tant, que es pugui revertir. A més cal destacar que l’homosexualitat està present a més de 1500 espècies animals, com les monees, les ballenes, els cans, els lleons o les girafes, en canvi, l’homofòbia només existeix a l’espècie humana.

Fonts

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Pluja d’estrelles, el cometa Halley

ha estat treta de: Por Philipp Salzgeber (Philipp Salzgeber’s website) [CC-BY-SA-2.0-at (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0/at/deed.en)], undefined

La pluja d’estrelles que va començar el passat 2 octubre i que es prolongarà fins al 7 de novembre, són famoses perquè es poden veure des de qualsevol punt del planeta. Es tracta de meteors visibles a simple vista que procedeixen del cometa Halley des de la Constel·lació d’Orió. Aquest any, va succeir la nit d’aquest passat dilluns 20 d’octubre i durant la matinada del 21. Una bona raó per aixecar-nos d’hora a observar. No hi va haver Lluna visible, així que la pluja d’estrelles es va poder apreciar bastant millor. La millor hora per veure l’espectacle va ser abans de l’alba al dia 21 d’octubre.

Sempre que vulguem gaudir d’aquest espectacle en tota la seva plenitud, s’aconsella acudir a un lloc molt fosc, lluny de la contaminació lumínica; veure el cel en estirat cap per amunt i, en el cas que es vulgui captar instantànies dels meteors, utilitzar un trípode amb disparador i un objectiu de gran angular, per plasmar l’estela de les estrelles fugaces en el cel nocturn. La millor manera d’apreciar-ho és a simple vista. Per localitzar el punt des del qual parteixen, el radiant, haurem de localitzar la constel·lació d’Orió. El cometa Halley, visita el nostre planeta cada 76 anys i el tornarem a veure en 2062.

Altres pàgines interessants sobre aquest tema:

Entrada de la wikipedia

Pàgina de el ciclo del mes

Cienciaplus.com

Gizmodo España

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Què va ser primer, l’ou o la gallina?

ou (1)

L’ou o la gallina? És un dilema que prové de l’expressió “què va ser primer: l’ou o la gallina?”, Ja que les gallines ponen ous i d’ells provenen els pollastres. Aquesta expressió plena d’ambigüitat va conduir a filòsofs antics qüestionar el com es va originar la vida i l’univers.

Recentment, científics de la Universitat de Warwick i la Universitat de Sheffield (Anglaterra) han arribat a la conclusió que la gallina va existir abans que l’ou degut a que han trobat una proteïna als ovaris de les gallines, la ovocledidina-17 (OC-17), que compleix una funció clau en la formació de la closca de l’ou.

Amb aquest estudi, no només asseguren que la gallina va ser abans que l’ou, sinó que també determinan que la primera gallina no va néixer d’un ou de la seva espècie. És a dir, que la primera gallina no va néixer d’un ou de gallina sinó que va ser una mutació d’un embrió d’alguna altre espècie.

Hem trobat un vídeo molt interessant sobre el tema, què el gaudiu!

Bibliografia

Publicat dins de General | Deixa un comentari