Els basiliscos tenen la notable habilitat de ser capaços de caminar sobre la superfície de l’aigua. Les seves potes posteriors està proveïdes d’uns lòbuls dèrmics que funcionen com aletes, els quals augmenten la superfície de suport sobre l’aigua. Aquests són enrotllats quan l’animal camina per terra. Si l’animal enfronta el perill, comença a córrer molt ràpidament sobre la superfície d’un riu o un llac, llavors les aletes dels seus peus de darrere s’obren permetent augmentar la seva superfície de suport i així córrer sobre l’aigua. No obstant això, en decréixer la seva velocitat, el basilisc s’enfonsa i ha de nedar de la manera normal de qualsevol altre llangardaix.
Aquesta habilitat li ha donat en algunes regions el sobrenom de “llangardaix Jesucrist” o “llangardaix de Jesucrist”, al poder caminar sobre l’aigua, el basilisc pot córrer a una velocitat de 1,5 metres per segon per aproximadament 4,5 metres abans d’enfonsar, després d’això comença a nedar.
En fi ! Perquè poden córrer per l’aigua?
Senzill, en tenir les seves potes amb forma d’aletes (forma de pota de branca diguem), fa que disminueixi la pressió que exerceix sobre la superfície de l’aigua, permetent que l’animal s’enfonsi més lent, donant més temps per fer el següent pas!
En Física Pressió = Força / Superfície
On la Força = El pes del llangardaix, Superfície = Superfície de les seves potes.
Un altre tema que l’ajuda a “surar”, és que l’animal pesa molt poc, i la superfície de les seves potes són massa grades (relativament), donant com resultat 1 Pressió petita! ..
Vídeos sobre el tema:
Fons:
http://atlas.portalpez.com/basiliscus-vittatus-basilisco-marron-vt2535.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Basiliscus
http://web.ing.puc.cl/~ing1004/Homeworks/SeresVivos_E3/g26_gonzalovera_Basiliscus.pdf