” El principi fonamental és retenir l’aire “. El vestit té tres ales ( les dels braços i una més gran a les cames ) , està fet de niló i conté unes petites canalitzacions que permeten circular l’aire i augmentar la resistència a la caiguda. Això els permet desplaçar-se en una proporció de 3 a 1, és a dir , recórrer cap endavant tres vegades més espai que cap avall. pareix ‘’màgia’’ no feu gaire cas : en realitat és pura física.
Els vestits converteixen el cos humà en un ” pla aerodinàmic ” : una ala corba que produeix una empenta que permet que l’aire flueixi més ràpid per sobre de l’ala que per sota de la mateixa . És la tecnologia que li ha permès a les persones navegar cap a la Terra en paracaigudes i en ala delta durant dècades . Però adaptar perquè s’ajustés al cos humà no va ser tasca fàcil .
No va ser fins 1997 que el pioner francès del paracaigudisme , Patrik de Gayardon , va estrenar el vestit aeri inflat de “pressió d’aire” , que s’omplia d’aire com un paracaigudes per aconseguir una ala rígida .
Avui dia, els vestits aeris són molt més eficients que els seus predecessors . Li permeten al pilot lliscar molts metres cap endavant per cada metre de descens cap a la Terra
Us deixo aquest vídeo que vaig trobar mentre buscava informació sobre aquest tema . S’hi pot veure com són capaços de volar a gran velocitat i tenen un domini total sobre el vestit a més són capaços de accelerar i reduir la velocitat de manera que poden controlar el seus moviments .Atents , perquè quan es deixen anar cap a un costat recorda als caces de F-18.