En l’hipotètic cas que ens aconseguíssim moure a la velocitat de la llum el trajecte no seria tan agradable com ens volien fer creure a Star Wars, el principal impediment d’un viatge interestel·lar no és la part tecnològica, que podríem resoldre en qüestió de temps, sinó la fragilitat que cos humà. Què li passaria a una persona que viatges a la velocitat de la llum?
Per començar, dir que si ens desplacéssim a la velocitat de la llum que és de 300.000 km/s a través de l’espai exterior, moriríem en qüestió de segons. Si viatgéssim amb una nau el feix de radiació la faria mal bé i destruiria tot tipus de vida en el seu interior.
Fa poc es va descobrir una Super-Terra en un medi on hi podria haver vida situada a 42 anys llum. Suposant que viatgéssim a 300 000 km/s arribaríem el nou planeta en 42 anys, però per a la persona que viatgés dins la nau passaria menys temps, i això s’anomena la paradoxa dels bessons. El viatger tendria la sensació d’un temps normal, però quan tornes a la terra tothom hauria envellit més de pressa que ell, de certa manera viatjaríem en el temps. I és que viatjant a la velocitat de la llum el temps transcorre més lentament, ja que, el temps no és absolut.
Com a solució, ens hem de conformar a assolir velocitats de tan sols un 10% de la velocitat de la llum, que difícilment ens permetria viatjar a l’estrella més propera, Propera Centauri, en el termini d’una vida humana.
Fonts: